L’accident més greu dels ferrocarrils produït mai a Barcelona, “amb prou feines va transcendir a l’opinió pública pel període bèl·lic en què va succeir”. Aquestes són paraules extretes del llibre ‘El tren de Sarrià’, de l’historiador Carles Salmerón i Bosch, en què es relata el xoc ferroviari en què van morir 32 persones i va causar 130 ferits. Aquest dimarts fa 75 anys d’aquella tragèdia.
L’accident va ocórrer el dia 11 de febrer de 1939, 15 dies després que les tropes franquistes entressin per la Diagonal. Actualment encara es desconeixen les causes de la topada, encara que, segons ens ha explicat Salmerón a BTV, les condicions bèl·liques hi van tenir molt a veure.
Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es van militaritzar tan bon punt el govern franquista va entrar a la ciutat. L’empresa va passar a anomenar-se la Companyia i el Servei Militar de Ferrocarrils va fer una “depuració de personal qualificat dels que creien que eren rojos i separatistes, motiu pel qual en pocs dies l’empresa va canviar de dalt a baix.
L’historiador, que ha escrit diversos llibres sobre els trens catalans, també assenyala el mal estat de les vies i dels combois durant la guerra, la qual encara durava quan es va produir l’accident. “Entre el 36 i el 39 no va haver cap tipus de manteniment tècnic, a causa de la falta de recanvis d’importació“.
El tren accidentat provenia de Terrassa i estava compost per les unitats 15-58-17. Segons apunta Salmerón, l’aparell no va frenar en arribar a l’estació del Peu del Funicular i va anar augmentant de velocitat a mesura que avançava cap a la següent estació, la de Sarrià. Un cop hi va arribar va topar amb un altre tren que hi havia estacionat i en el qual alguns passatgers encara hi pujaven.
El tren va seguir circulant sense rumb i no es va aturar fins arribar a l’estació de Sant Gervasi, on va topar amb un altre tren, que sortosament estava buit de passatgers. El xoc entre combois va ser molt fort i va arrossegar el tren estacionat uns 100 metres. Moltes de les persones que van morir “van saltar del tren en marxa i altres van perdre la vida arran del xoc tan fort entre combois“.
Entre els morts hi havia cinc treballadors de la Companyia, entre els quals es trobava també el maquinista del tren, que es va mantenir dalt del ferrocarril fins que es va aturar.
Així ho recollia la premsa de l’època
La premsa de l’època se’n va fer poc ressò. Els diaris ‘La Vanguardia’ i ‘La Libertad’ en fan una notícia breu a les pàgines interiors.
‘La Vanguardia’ va titular la noticia “Accidente ferroviario” i la va situar a l’extrem inferior esquerre de la pàgina 7. Va explicar que va tenir lloc entorn de les vuit del matí i que el comboi va xocar entre les estacions de Sarrià i Gràcia. No explica el nombre de morts ni ferits, encara que sí que diu que els ferits es van traslladar a l’Hospital Clínic. També explica que l’alcalde, juntament amb els regidors de Transport, Sanitat i Reconstruccions es van desplaçar fins al lloc dels fets i destaca “los auxilios de la Religión”, ja que s’oferia consol espiritual a la Parròquia de Santa Teresita de Jesús, a Gràcia.
El diari ‘La Libertad’ sí que detalla el nombre de morts i ferits, si bé el text és encara més reduït i queda mig amagat entre moltes altres notícies. Al costat, s’informa d’una “Cantina de leche para los niños de Madrid”, i just a sota, es parla d’un “Nuevo y maravilloso aparato de destrucción que se llama ‘Avión Lockhoad'”. En el breu es qualifica l’accident com un “acte de sabotatge”, segons Salmerón, perquè així el govern “eludia qualsevol responsabilitat”.
