Centenars de càmeres controlen minut a minut els voltants del Parlament. Però sota terra hi ha tot un món que molt sovint passa inadvertit. Clavegueres, pous i col·lectors per on es condueix tot el cablejat de l'hemicicle. Metres i més metres de fibra òptica amb informació molt important. I aquí és on entra en joc la Unitat de Subsòl. Agents dels Mossos revisen periòdicament aquests túnels, unes instal·lacions susceptibles als sabotatges. Baixem amb ells a fer una inspecció rutinària. "El que acostumem a mirar molt és el tema de fibra òptica, els embornals, les tapes, desperfectes, anomalies, artefactes... Coses sospitoses... Material rar." Al subsòl hi ha aparegut de tot, des d'electrodomèstics fins a carretons d'anar a comprar. El més difícil no és treure'ls, sinó saber com els van ficar a dins. PABLO RUIZ "A Barcelona hi ha més de 1.600 quilòmetres de clavegueres. I només una tercera part són transitables. A la resta amb prou feines hi cap una persona arrossegant-se pel terra." Per això tan important és la preparació física com la mental. Cal acostumar-se a treballar en espais petits, amb força humitat i on gairebé no es veu res a dos metres de distància. Aquí, a sota, no hi ha cobertura de mòbil i tots els túnels són anònims. "Perdre's és més fàcil del que sembla. Aquí l'important és saber per on entres i per on has de sortir. I no sortir-te de l'itinerari que has de fer." Cada cert temps, els Mossos revisen el subsòl de tots els edificis oficials. Alguns, amb més insistència que d'altres. Sobretot, després de les experiències del passat. LLUÍS VIVANCOS, cap de la Unitat de Subsòl dels Mossos "Els centres penitenciaris són un dels elements que revisem sovint per prevenir el possible risc de fuga. Als anys 70 hi va haver una fuga molt sonada a la Model." Això els ocupa el 80% del temps. Però també treballen en coordinació amb altres unitats. Com les d'investigació criminal. LLUÍS VIVANCOS, cap de la Unitat de Subsòl dels Mossos "La prova del delicte moltes vegades se sospita que pot haver estat llançada al clavegueram, fem la inspecció d'aquest claveguerem i intentem trobar-la." El grup de subsòl va començar a treballar ara fa 20 anys, coincidint amb els Jocs Olímpics. En aquest temps els ha tocat fer de tot: rescatar cadàvers, treure explosius, revisar mines... El que no canvia és la sensació de treballar sota terra. Una claustrofòbia que només s'acaba quan se surt a l'exterior.
La policia no només treballa arran de terra, sinó també a sota, als més de 1.600 quilòmetres de clavegueres que té Barcelona. Un espai on en teoria no pot entrar ningú i per on passen comunicacions de vital importància. Per això periòdicament els agents revisen el subsòl dels edificis oficials. Això inclou, per exemple, presons com la Model, on als anys 70 una vintena de presos es van escapar, precisament, fent un forat a les clavegueres. Unes inspeccions rutinàries que els ocupen el 80% del temps.
Però també treballen braç a braç amb altres unitats, com les d’investigació. Sovint els demanen ajuda per recuperar proves de crims, com una pistola que l’assassí pot haver llançat a les clavegueres pensant-se que desapareixerà. També els toca recuperar els cossos que per exemple cauen dins d’un pou.
En teoria, dins de les clavegueres només s’hi pot trobar tot allò que llancem a través de l’aixeta o del vàter. Tot i això, al llarg d’aquests anys els agents s’hi han trobat de tot. Des de carretons d’anar a comprar fins a electrodomèstics. El gran dubte és saber com els van ficar a dintre.
Per treballar en aquesta unitat no només cal un entrenament físic adequat. També cal estar preparat psicològicament. Sobretot, per poder estar en espais petits, sense llum i amb molta humitat. De fet, perdre’s a les clavegueres és fàcil perquè el sentit de l’orientació hi desapareix de seguida. Per això el més important és saber per on s’entra i per on se sortirà. També cal anar amb molt de compte amb els gasos, sobretot amb el metà, que devora l’oxigen. Per evitar situacions perilloses, els agents van equipats amb un detector de gasos que els avisa si se’n superen els límits. A més, cada cert temps els policies han de treure el cap per dir als companys que són a la superfície que tot està bé, ja que a dins no hi ha cobertura de mòbil.
