La Teresa Morell viu a Horta perquè el seu marit era el metge de capçalera del Carmel. Molts al barri la coneixen per això. Tot i haver estudiat la carrera de piano, no va exercir mai la professió. Les filles expliquen que eren altres temps. TERESA PUJOL, filla de la Teresa Morell "No va poder exercir, es va casar després de la guerra. Però ens tocava el piano. Li dèiem: 'mama, mama, toca'ns una serenata'." Ara és gran i la família la cuida. Abans era ella qui s'ocupava dels altres. Especialment del fill petit, el Joan, que va néixer amb síndrome de Down. Per això va posar en marxa un dels primers centres del país destinats a aquest col·lectiu. NÚRIA PUJOL, filla de la Teresa Morell "Va començar a buscar altres famílies amb el mateix problema. Com que la casa era molt gran i tenia jardí, hi van muntar la primera escola a casa". Després, van fundar un taller ocupacional i una residència per a discapacitats. D'alguna manera encara manté la inquietud de cuidar el fill. MONTSE PUJOL, filla de la Teresa Morell "Volia que ell morís abans que ella. O tots dos a la vegada. I vaja, el meu germà és molt gran ja." La preocupació ha minvat quan l'Alzheimer que pateix ha anat guanyant terreny. Una malaltia dura per a l'entorn del pacient. MAGDA PUJOL, filla de la Teresa Morell "Cada vegada menys, i un dia ve i dius: 'Mira ha fet això' i marxes a casa contenta, però en cavni, tornes un altre dia i baixa un altre cop." Tot i això, aquests són dies d'alegria. La Teresa compleix 100 anys i ho celebraran amb una gran festa. MARIA PUJOL, filla de la Teresa Morell "Serem 60 persones, ens fa molta il·lusió i a la canalla més encara, perquè això de tenir una besàvia de 100 anys ho van explicant a l'escola i els a una il·lusió bàrbara." Per molts anys, doncs, Teresa.