L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat l’únic centre espanyol que ha format part d’aquest estudi mundial, els resultats del qual ha publicat la revista ‘New England Journal of Medicine’ i també és el que hi ha aportat més pacients a Europa. L’estudi ha estat coordinat a Barcelona pel neuròleg Marc Ribó i el cap de la Unitat d’Ictus de Vall d’Hebron, Carlos Molina, i hi han participat 656 pacients de 58 hospitals dels Estats Units, el Canadà, Austràlia i Europa.
L’ictus isquèmic es dóna en produir-se una obstrucció brusca d’una artèria cerebral i és una de les principals causes de mortalitat i la primera de discapacitat permanent. En l’actualitat només hi ha un tractament efectiu demostrat, el d’un fàrmac anomenat t-PA que, administrat en les primeres hores després de l’inici dels símptomes, pot arribar a aconseguir, en alguns casos, que es desfaci el trombe que causa l’obstrucció arterial i revertir els símptomes. En molts casos, però, el t-PA no aconsegueix l’objectiu desitjat, fet que obliga a estudiar alternatives terapèutiques.
Per aquest motiu en aquest estudi s’ha provat el tractament intravascular, una teràpia que consisteix a extreure el trombe que s’allotja a l’artèria cerebral pels vasos sanguinis a través d’un catèter. Durant l’assaig es va dividir els pacients amb símptomes d’ictus en dos grups: uns van rebre teràpia intravascular addicional i l’altre, només t-PA. El grup que va rebre tractament addicional no ha demostrat millors resultats, però ha obert una via d’investigació important, ja que alguns pacients podrien beneficiar-se d’aquesta teràpia. Els resultats obtinguts permeten als investigadors ser optimistes, ja que la informació obtinguda i l’aparició de nous catèters amb un perfil d’eficàcia i seguretat millorats permeten dissenyar nous assajos clínics, alguns, ja en marxa amb participació del Vall d’Hebron.
L’estudi ha contribuït a reafirmar el que molts investigadors ja havien apuntat: que el retard en l’atenció a les persones amb símptomes d’ictus pot tenir greus repercussions sobre la recuperació posterior: per cada 30 minuts de retard a accedir al tractament, les opcions de recuperar-se funcionalment dels possibles danys cerebrals disminueixen un 10%, i es redueixen més com més es triga a rebre atenció mèdica.
