Entre la renúncia…
Hi ha pares que no poden o no volen tenir un fill però tiren endavant amb l’embaràs i un cop neix, el Departament de Benestar i Família activa el protocol establert. Els pares signen un document en presència de la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència, i la Fiscalia de Menors. És la renúncia hospitalària voluntària, que fins i tot es pot començar a tramitar durant l’embaràs. Una vegada la mare dóna a llum, els pares tenen un mes per repensar-se la decisió. Passats aquests 30 dies, el document és ferm i els Serveis Socials engeguen el procediment per donar el nen en adopció.
Actualment, les renúncies hospitalàries suposen entre quatre i sis nadons per cada 10.000 naixements. El 2012, hi va haver 30 renúncies a Catalunya i, des de 2007, aquesta xifra s’ha mogut entre els 30 i els 57, l’any que n’hi va haver més.
…i l’abandó
Abandonar un infant, en canvi, és il·legal i es preveu com “una situació de desemparament, segons l’article 105.2.a de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Per això, el cap de servei de l’hospital va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra dissabte al vespre. Com que els pares van haver-se de registrar al centre, la policia els té identificats però encara no els ha localitzat.
El naixement va ser prematur i un dia després del part, la mare i el pare de la criatura van marxar i no han tornat a interessar-se pel nen, que continua ingressat a la Unitat de Cures Intensives de Nounats, tot i que està en perfecte estat, segons ha informat el centre sanitari.
