És l'evidència que el decret llei del Govern deixa fora la immensa majoria dels afectats per casos de desnonament. Del centenar de persones que aquesta tarda s'han acostat a la seu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, només 13 han aixecat la mà perquè compleixen els requisits de l'executiu. La resta no i, per tant, veuran com el seu procés de desnonament continua. L'Anna i el seu marit tenen una filla d'un any. Els ingressos dels dos superen el màxim de 1.600 euros per família establert pel Govern. ANNA MARIA BALLESTA "Em quedo fora perquè el meu home està treballant, és autònom. Però aleshores com que no computen les despeses dels autònoms, només els ingressos, quedem fora. Tenim una nena d'un any. Tot i així no entrem al decret." Un cas similar és el de la Rocío. ROCÍO GUERRERO "La nómina de mi pareja se puede considerar, entre comillas, una nómina alta pero es que esa nómina es toda para el banco. Yo ni como, tengo un hijo con dos años..." La Fina en canvi, en queda fora, perquè no se la considera dins d'un col·lectiu vulnerable. Els seus fills ja són grans i es van independitzar. FINA MARTÍNEZ "Y ahora, al irse ellos pues nosotros nos quedamos con 420 euros porque yo no cobro absolutamente nada y con una deuda en el banco de 260.000 euros." Aquest migdia, en roda de premsa, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha rebutjat un decret que considera insuficient i arbitrari. ADA COLAU, Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca "Es dona l'absurditat que, per poder-te acollir a la moratòria de desnonament de dos anys, tu ho pots fer sempre que tinguis al teu càrrec un menor de tres anys però no si ets una família que tingui dos nens de quatre anys. Es pot produir, per exemple, que les famílies pensin tenir fills quan no pensaven fer-ho perquè si tenen un nen de tres anys aturaran el desnonament. També podria ser que es produeixen mal a la seva salut per tenir una malaltia greu que els incapaciti. Per tot plegat, no és gens estrany que aquest vespre l'assemblea que els divendres organitza la plataforma hagi presentat aquest aspecte: ple absolut.
Diversos membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca han valorat les mesures anunciades aquesta setmana per l’executiu central. Des de la PAH consideren que la iniciativa del Govern arriba tard i serà poc eficaç. Consideren que és tard perquè ja s’han desnonat 400.000 persones a tot Espanya i se n’han suïcidat diverses per la desesperació a què els havia empès la situació econòmica i la manca de solucions. Una realitat amb què els membres de la plataforma afirmen que conviuen diàriament.
També han dit que la mesura serà ineficaç, ja que la moratòria és molt parcial i exclou la majoria de persones afectades. Segons Ada Colau, la PAH encara no disposa de dades de quanta gent es pot beneficiar de la moratòria anunciada pel Govern, però ja ha avançat que en seran molt poques. Des de la Plataforma afirmen que els requisits per acollir-se a la mesura són tan restrictius que arriben, fins i tot, a l’absurd. En aquest sentit, han preguntat al Govern com pot justificar que la moratòria sigui vàlida per a una família amb un fill menor de tres anys, però no per a una altra amb dos fills de quatre anys. Amb tot, els afectats per la hipoteca exigeixen a l’executiu que totes les famílies que no poden pagar el seu deute tinguin la possibilitat de demanar una moratòria.
Ada Colau ha alertat que les restriccions imposades des de Madrid poden empènyer a una lògica perversa per la qual les persones que es veuen abocades a la pèrdua de l’habitatge habitual i estan en situació de vulnerabilitat extrema puguin, per exemple, decidir tenir un fill o provocar-se problemes de salut per posposar ser desnonades.
La PAH ha tornat a insistir que la retroactivitat de qualsevol tipus de mesura és imprescindible i que, si no es vol fer regulant una modificació de la Llei hipotecària, es pot aconseguir a través d’una reforma del procediment concursal o d’una amnistia. En aquest sentit, han proposat que es declari una amnistia per als ciutadans que no poden pagar les quotes de les seves hipoteques. “No s’entén que l’Estat hagi decretat una amnistia per als grans capitals i, en canvi, a les famílies més vulnerables no se’ls perdoni ni un euro”, ha dit Ada Colau.
La PAH considera que el Govern encara està a temps de rectificar i no cedir a les pressions de la banca i li demana que ho faci i que, en la propera norma, inclogui la dació en pagament, la moratòria dels desnonaments sense restriccions i un autèntic fons de lloguer social que recuperi els pisos buits de les entitats financeres. En aquest sentit han dit que el “banc dolent” pot ser una oportunitat si es destinen tots els habitatges buits a aquesta funció. Aquesta entitat, afirmen, pot convertir-se en un “banc bo” si l’Estat és el propietari dels habitatges i els destina a ajudar les persones que més pateixen la crisi.
