Va faltar un pèl d’aire fred. Aquesta és l’única raó per la qual Barcelona va quedar un pèl al marge d’una grandíssima nevada que segur que molts recordeu. En superfície, una borrasca que se situava cap a Còrsega i que avançava cap a les Balears. En altura, una gran bossa d’aire fred que viatjava des de Centreeuropa cap a nosaltres. La borrasca enviava vents de gregal, nord-est, fred i molt intens, amb temporal marítim.

El pronòstic indicava risc d’algunes precipitacions, en principi poca cosa venint amb un vent de gregal tan fort, però tot va canviar ràpid quan el vent va girar a llevant, i va portar una gran massa de precipitacions cap a casa nostra.

La nevada va ser especialment abundant al prelitoral, on alguns registres s’acostaven al metre de neu a comarques com l’Anoia. Molts van ser els conductors que van passar la nit al túnel del Bruc, mentre els equips d’emergència lluitaven per arribar-hi. Tot plegat, en una gran nevada, força inesperada pel que fa al pronòstic i que va entrar “fins a la cuina”, i va arribar també amb força al Pla de Lleida.

A Barcelona la neu descarregava a estones i no a totes les cotes. La cota voltava els 100/200 metres d’altura. Tot i així, la part alta de la ciutat va quedar ben emblanquinada amb gruixos que superaven els 20 cm en alguns punts de Collserola.

Destaquen també el mig metre de neu de Begues o, una mica més al sud, els 10 cm caiguts a Salou, a la mateixa línia de la costa, però amb un aportament de fred una mica més evident, que va fer baixar la cota de neu fins al nivell del mar.

A Barcelona va nevar, però va faltar un grau perquè la nevada fos per emmarcar… o per col·lapsar-ho tot encara més. Per sort o per desgràcia, les coses van anar així, avui fa 15 anys.