Deixar la família, els amics, la casa i tot el que ha viscut durant 34 anys a Barcelona per provar sort a Berlín sense tenir la certesa que allà hi trobarà feina. Després de donar-hi moltes voltes, el desenllaç de nou mesos a l'atur per a la Mercè ha estat un exili a contracor. MERCÈ LLORENTE, llicenciada en Ciències Polítiques "El que hem perdut amb aquesta crisi és el dret a decidir: a decidir si volem formar una família, a decidir on treballar, a decidir què volem fer. Jo no vull marxar, però no em queda una altra opció." Com ella, la majoria dels joves que opten per marxar estan formats i fugen de l'atur i de la precarietat laboral del mercat català. Per això, segons l'informe que ha presentat l'Avalot d'UGT, en els últims quatre anys el nombre de joves preparats que han marxat a l'aventura ha augmentat un 40%, i ja en són 50.000. D'aquests, gairebé 30.000, és a dir, més de la meitat, són barcelonins. A aquestes xifres, a més, cal sumar-hi tots aquells joves que marxen amb programes de pràctiques i que no estan comptabilitzats en aquest informe. El sindicat lamenta que la majoria dels que sí que han trobat feina a fora no tenen perspectives de tornar. DANIEL GARCÍA, portaveu nacional de l'Avalot "No ens podem permetre aquesta fuga de talent perquè la necessitem aquí per canviar el model productiu." Un canvi que de moment no arriba i les xifres van empitjorant perquè en aquest primer semestre de 2013 l'atur juvenil de llarga durada, és a dir, els joves que fa més d'un any que no treballen, ja ha arribat al màxim històric, gairebé al 19%. Una tendència a l'alça que, de moment, ni els sindicats ni els joves preveuen que pugui canviar.
L’any 2009 va ser el primer en què l’Idescat, l’organisme que gestiona les dades estadístiques de Catalunya, va recollir informació sobre la marxa de ciutadans catalans a l’estranger. L’informe de la generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats) que ha presentat l’Avalot d’UGT es basa en aquestes dades, i destaca que entre 2009 i 2013 el nombre d’emigrants catalans s’ha incrementat un 42,46%: un total de 50.640 joves amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys.
Dels més de 50.000 ciutadans catalans que van marxar a treballar fora, l’Avalot destaca especialment del cas de Barcelona, ja que 28.016 joves de la ciutat han marxat a l’estranger, una dada que percentualment ha augmentat un 46% (per sobre de la mitjana) durant els darrers quatre anys. Es podria dir, doncs, que la meitat de joves que resideixen actualment a l’estranger provenen de la ciutat de Barcelona. Per províncies, 40.237 provenen de la de Barcelona; 3.574, de Lleida; 3.418, de Tarragona i 3.411, de Girona.
Pel que fa a la xifra total de catalans residents a l’estranger (que inclou els 50.640 joves), ascendeix ja a 144.002 i s’ha incrementat un 41,14% en tan sols quatre anys. Pel que fa a les destinacions elegides pels joves catalans a l’hora d’emigrar la majoria, un 42%, es decanten per Europa, sobretot per França, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit. En segon lloc, l’Amèrica del Sud amb un 36% (l’Argentina, Veneçuela i el Brasil), seguit d’un 17% per l’Amèrica Central i del Nord (Mèxic, els EUA), Àsia (la Xina) o Àfrica i Oceania (majoritàriament Austràlia). Al nombre de joves que viuen a l’estranger cal afegir-hi els que marxen becats amb programes que fomenten les pràctiques a l’estranger i que, donada l’estada limitada en el temps, no figuren al registre del padró.
Els principals motius que empenyen els joves a marxar són l’atur i la precarietat laboral. Durant el 2012 van desaparèixer un 15,5% dels llocs de treball que fins ara estaven ocupats per joves (la xifra més alta des de 2007) i un 18,8% dels joves en situació d’atur ho són de llarga durada. En el primer trimestre de 2013 l’atur juvenil ha assolit un nou màxim històric: segons dades de l’Enquesta de població activa, la taxa d’atur per als joves de 16 a 29 anys és del 39,9%. Un altre dels problemes és que els titulats mitjans i superiors han d’acceptar feines per sota de la qualificació professional, caracteritzades per la temporalitat i els salaris baixos.
Des de la secció de joves de la Unió General de Treballadors exigeixen la retirada de la reforma laboral, que dificulta la inclusió en el mercat del treball dels joves, i reclamen que el sector financer faci arribar el crèdit a les empreses, sobretot petites i mitjanes, per fomentar l’ocupació. Des de l’Avalot s’insisteix que la generació que es veu obligada a emigrar té, majoritàriament, estudis superiors i una àmplia formació en estudis de màster i idiomes, i critica que les empreses els en demanin encara més sense donar-los, en canvi, oportunitats de treballar.
