Aquest test olfactiu és una de les proves que regularment durant els propers anys haurà de passar en Francesc. És un dels més de 2.700 voluntaris sans de la Fundació Pasqual Maragall. Ha tingut familiars amb Alzheimer i això el va empènyer a col·laborar. FRANCESC FERRER, voluntari de la Fundació Pasqual Maragall "Si no ho descobrim, no es descobreix no anirem enlloc. La població està envellint i sortiran com els bolets. Això no pot ser." La línia d'investigació de la fundació suposa un canvi de paradigma en la investigació de l'Alzheimer. Amb les proves als voluntaris es vol detectar indicadors que permetin diagnosticar la malaltia de manera precoç, anys abans que apareguin símptomes. NINA AGRAMUNT, investigadora de la Fundació Pasqual Maragall "L'objectiu de fer investigació amb aquests voluntaris és caracteritzar el millor possible aquesta etapa preclínica, poder-la definir i poder arribar a dir què està iniciant aquest procés patològic. No tenim avui en dia aquesta bola de vidre que permeti dir al 100% qui patirà la malaltia o no." Els avenços en la investigació han permès detectar que els malalts d'Alzheimer tenen gran quantitat d'una proteïna anomenada beta amiloide acumulada al cervell. Es tracta d'un factor de risc de desenvolupar la malaltia. Diversos estudis internacionals treballen ara a determinar si el fet de reduir la presència d'aquesta proteïna abans que apareguin símptomes es tradueix en un descens del nombre de malalts. RAFAEL BLESA, director del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau "D'aquí a uns cinc anys sabrem si tractar de treure l'amiloide quan encara en tens molt poc o ni tan sols has començat serveix de prevenció. Si això fos així hauríem demostrat que l'amiloide és el colesterol cerebral i, per tant, de la mateixa manera que tenim un fàrmac que elimina el colesterol podríem trobar un fàrmac que et tragués l'amiloide des del moment en què se't detecta." Mentre això no passa, els investigadors i les associacions de familiars reclamen un pla nacional per lluitar contra l'Alzheimer. Denuncien que no s'hi destinen prou recursos i que les famílies estan desemparades. INMA FERNÁNDEZ, presidenta de la Federació d'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Catalunya (FACAC) "No hay residencias especializadas, no hay centros de día especializados y los que hay son carísimos. Quien puede pagar un coste mensual de 2.000 euros, o 3.000 que además, según aumenta la dependencia, el coste mensual va aumentando." Un pla, diuen, que l'envelliment de la població farà cada vegada més necessari. Actualment es calcula que el 30% de les persones de més de 85 anys pateixen la malaltia.

Què se sap de l’Alzheimer?

Els avenços en la investigació han permès detectar que els malalts d’Alzheimer tenen gran quantitat d’una proteïna anomenada beta amiloide acumulada al cervell. Un fet que porta a pensar que es tracta d’un factor de risc de desenvolupar la malaltia. S’acumula durant anys (unes dues dècades) sense causar símptomes, i no s’evidencien fins que apareix una segona proteïna, la tau, que es propaga pel cervell. És quan comencen a deteriorar-se les capacitats cognitives del malalt.

En quin punt es troben les investigacions?

Diversos estudis internacionals treballen ara a determinar si el fet de reduir la presència de la proteïna beta amiloide abans que apareguin símptomes es tradueix en un descens del nombre de malalts d’Alzheimer. “Si això fos així hauríem demostrat que l’amiloide és l’equivalent, per entendre’ns, del colesterol cerebral”, explica Rafael Blesa, director del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. “Per tant, de la mateixa manera que tenim un fàrmac que elimina el colesterol, podríem trobar un fàrmac eliminés l’amiloide des del moment en què es detecta”, afegeix Blesa.

Aquesta línia d’investigació suposa un canvi de paradigma ja que, fins ara, tots els assajos clínics havien estat enfocats a tractar malalts amb l’Alzheimer ja diagnosticat. Tot i aconseguir eliminar la proteïna beta amiloide, la presència de la tau ja havia començat a malmetre els sistema neuronal.

Com detectar l’Alzheimer de manera precoç?

És la pregunta que es fan des de la Fundació Pasqual Maragall que treballa amb la col·laboració de 2.743 voluntaris sans, la majoria familiars de persones que tenen o han patit la malaltia. Mitjançant proves i tests a aquests voluntaris durant anys, fins i tot dècades, volen detectar indicadors comuns en totes aquelles persones que acabin desenvolupant la malaltia, així com les diferències amb les qui, en canvi, no en presentin mai símptomes. “D’aquesta manera podrem caracterizar millor l’etapa preclínica de l’Alzheimer i podrem determinar què està iniciant el procés patològic”, explica Nina Agramunt, investigadora de la Fundació Pasqual Maragall.

Reclamen un pla nacional contra l’Alzheimer

Investigadors i associacions de familiars reclamen a l’estat un pla nacional per lluitar contra l’Alzheimer, com el que tenen desenes de països arreu del món. Denuncien que, ara per ara, no es destinen prou recursos en investigació ni a atendre malalts i familiars. “No hi ha prou residències especialitzades ni centres de dia. I els pocs que hi ha són caríssims”, explica Imma Fernández, presidenta de la Federació d’Associacions de Familiars de Malalts d’Alzheimer. L’envelliment de la població, assegura, farà cada vegada més necessari aquest pla. Fernández alerta també sobre una dada: atendre un malalt té un cost d’uns 30.000 € l’any. Actualment es calcula que el 30 % de les persones de més de 85 anys pateixen la malaltia.