En el document que el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, va enviar a tot el cos el 28 de febrer, es posa de manifest l’aparició “d’algunes empreses que entre els seus serveis ofereixen la gestió de desallotjaments de forma privada”, com és el cas de Desokupa, tot i que en la instrucció no s’hi refereix explícitament. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ja va alertar de l’augment d’aquest tipus de pràctiques i, de fet, l’Ajuntament va enviar a la fiscalia quatre desallotjaments executats sense ordre judicial perquè s’investigués si hi ha delicte. Un dels casos és el de Can Dimoni, al districte de Gràcia, pel qual l’Observatori DESC ja va presentar querella.
En la instrucció, el cap de la Guàrdia Urbana ordena als agents que “si la forma utilitzada per aquestes empreses o particulars per aconseguir el seu propòsit no s’ajustés a dret, correspondria intervenir per evitar-ho”. En aquest sentit, matisa que quan es trobin en situacions “in fraganti” i “puguin comprovar que les persones desallotjades ho estan sent en contra de la seva voluntat per qualsevol mitjà o procediment al marge d’un procediment legal i ajustat a dret, com per exemple coaccions, els agents evitaran que l’empresa o persones responsables puguin arribar a materialitzar l’actuació, per evitar així qualsevol tipus de desallotjament, tancament de portes, canvi de panys, etc.”.
Pels sindicats és “postureig”
Segons Xavier Morón, el portaveu del sindicat majoritari de la Guàrdia Urbana, el SAPOL, aquesta instrucció que els van fer arribar és “una mostra més del postureig d’aquest govern”. Remarca que l’actuació de la policia “davant d’unes coaccions i amenaces en un desallotjament” ja està regulada per llei. Per això, explica que aquesta instrucció “no canvia res”, ja que, com explica, els agents ja saben el que han de fer en aquests casos.
