Un gat com aquest podria haver descobert, el 1885, l'aigua que brollava al fons d'aquesta cova. D'aquí el nom de la font i el de la carassa que uns anys més tard va esculpir Joan Antoni Homs. JOSEP FABRA, historiador del Centre d'Estudis de Montjuïc "En els seus orígens, cap el regnat d'Isabel II, cap el 1840, se sap que era un lloc molt visitat per les famílies més humils de Barcelona." Durant el segle XIX, la Font del Gat es va convertir en un espai de trobada molt popular a la ciutat. Fins al punt que, juntament amb Canaletes, aquesta font es va convertir en una de les més importants de Barcelona. JOSEP FABRA, historiador del Centre d'Estudis de Montjuïc "Es feien les fontades, és a dir, la gent venia en grups, menjava, bevia, ballava... Era l'esbarjo de les classes populars. A la segona meitat del segle XIX, la colla de l'Arròs, que era un grup de gent intel·lectual i de gaudi de la vida, es reunien periòdicament a fer els seus àpats". Però aquest espai no només era un punt de trobada, també va ser una font d'inspiració per Joan Amich, autor d'una cançó popular amb el mateix nom. JOSEP FABRA, historiador del Centre d'Estudis de Montjuïc "La cançó fa referència al flirteig entre un soldat i una noia jove, un fet que es devia donar força sovint aquí. Els soldats que vivien al castell buscaven esbarjo en aquestes llocs de Montjuïc i les noies també." Com si es queixés que ja no la visita gaire gent, avui la font ja no dóna aigua.
Durant el segle XIX, la font del Gat va ser un punt de trobada per a les classes populars de Barcelona, que anaven fins allà per fugir de la rutina de la ciutat. Fins a tal punt va arribar a ser famós aquest espai i tot el que allà s’hi vivia que Joan Amich va dedicar-li una cançó. Però a poc a poc, els barcelonins van deixar d’anar-hi i avui la font gairebé no té visitants.
