La Flama arriba al Parc de la Ciutadella a les 12.30 h de la mà de nens de Corbera de Llobregat i, un quart d’hora més tard, comença l’acte institucional de benvinguda al Saló Rosa de Passos Perduts. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, és l’encarregada d’encendre, amb la flama vinguda del Canigó, les torxes que després viatjaran per tot el país.
A la tarda, a partir de les 18 h, la Flama recorre els carrers de Barcelona des de l’avinguda Diagonal fins a la plaça de Sant Jaume. Passa, entre d’altres llocs, per la plaça d’Espanya, la Gran Via de les Corts Catalanes i la via Laietana.
L’arribada de la Flama a la plaça de Sant Jaume està prevista per a les 19 h, quan Enric Montsant i l’Orquestrina de l’Encant interpretaran ‘Muntanyes del Canigó’. El foc arribarà escortat per l’Àliga de Barcelona i els Gegants de la Ciutat. Tot seguit es faran els parlaments, a càrrec d’un membre dels Joves d’Òmnium –que llegirà el Missatge de la Flama del Canigó-, de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i del tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.
Un cop encès el gresol, diferents entitats de la ciutat recolliran el foc per encendre les fogueres dels seus barris. En total, aquest any hi ha 17 fogueres autoritzades en diversos punts de la ciutat. On n’hi haurà més és a l’Eixample, amb quatre focs als carrers de Viladomat, d’Entença, del Comte Borrell i al Parc de Joan Miró. Finalment, i per cloure els actes de celebració de la Flama del Canigó, a les 20.30 h hi haurà un castell de focs des del terrat de l’Ajuntament.
L’origen i el ritual de la Flama
La Flama del Canigó és un esdeveniment de caire popular que té l’origen a l’any 1955. Francesc Pujadas, un veí d’Arles de Tec, al Vallespir, va pujar al cim del Canigó portat pel seu entusiasme per aquesta muntanya i inspirat pel poema de Jacint Verdaguer. Després, Pujadas va tenir la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan en aquest espai i repartir la flama des d’allà. El 1966, el foc va travessar per primera vegada la frontera i va arribar a Vic. A poc a poc, i malgrat la dictadura franquista, es va anar estenent pels territoris d’arreu de Catalunya i el País Valencià.
Cada any, el 22 de juny un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc que crema des de l’any 1955 al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà. Pugen al cim del Canigó, de 2.784 metres, i allà encenen una nova foguera i fan la lectura d’un manifest. L’endemà a trenc d’alba comencen el descens amb una flama renovada, que s’estén arreu de Catalunya i alguns punts del País Valencià.
Enguany els excursionistes encarregats de fer el ritual de pujar a dalt de tot del Canigó han estat molt pendents de la meteorologia. Malgrat la incertesa de les últimes setmanes, finalment el dia 22 els equips de foc van poder pujar fins a dalt de tot de la muntanya: la neu ja s’havia desfet i, per tant, no hi va haver cap risc afegit a l’excursió, que es fa dos dies abans de Sant Joan.
Cada any, una personalitat elabora un manifest que es llegeix a totes les poblacions on arriba la Flama just abans d’encendre la foguera. Aquest 2013, l’encarregat d’escriure el missatge ha estat el capellà i historiador Antoni Pladevall. El text reivindica la Flama com “un poderós agent de catalanitat i de denúncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble”. El missatge també recorda el centenari del naixement de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés.
