Les imatges de la càmera de seguretat els van delatar en aquest cas. Era l'any 2005, i la violència que van exhibir tres joves contra una persona sense llar que dormia en un caixer de Sant Gervasi va commocionar l'opinió pública. Sobretot pel desenllaç de l'escena, quan, després de ruixar la dona amb líquid inflamable, la van cremar viva i la van matar. Aparentment, l'únic motiu per fer-ho és que ella era pobra. Aquest tipus de discriminació té un nom, aporofòbia i, tot i que no hi ha denúncies, hi ha persones que la pateixen. Això és el que li consta a la fiscalia de Barcelona, que alerta de la desprotecció de les víctimes. JOSÉ MIGUEL COMPANY, fiscal portaveu de Barcelona "És un tema d'exclusió del sistema. No són gent acostumada a entrar en el sistema i desconeixen la possibilitat de denunciar." Però la denúncia no és l'única eina per obrir una investigació. També es pot fer amb determinades proves, com gravacions o declaracions de testimonis. Per això, el fiscal del servei d'odi i discriminació reclama a la policia més atenció per reunir proves en aquests casos. I en paral·lel, demana també reformes legislatives perquè l'aporofòbia passi de considerar-se un simple delicte de lesions a formar part del llistat de delictes amb l'agreujant d'atemptar contra la integritat moral. Això suposaria penes més altes per als agressors. JOSÉ MIGUEL COMPANY, fiscal portaveu de Barcelona "Estaríem parlant, si són lesions normals, de penes entre dos i tres anys. I si són lesions amb armes o instrument perillós, de tres i mig a cinc." Els canvis jurídics també implicarien la creació de seccions específiques de la policia per treballar aquests casos, igual que passa en casos de racisme o d'homofòbia.
La marginalitat i la desprotecció de les persones sense recursos o sense llar és un dels factors que explica la manca de denúncies per aporofòbia. “Ens arriben menys casos dels que haurien d’arribar”, diu el fiscal portaveu de Barcelona José Miguel Company, i ho explica perquè “no són gent acostumada a participar en el sistema i desconeixen la possibilitat de denunciar”.
Per això la fiscalia reclama mesures que permetin investigar sense necessitat de denúncia. Una alternativa és la presentació de proves, com ara gravacions o declaracions de testimonis, i en aquest sentit reclama a la policia més atenció per detectar casos i aconseguir aquestes proves.
L’altra reforma que demanen els fiscals és legislativa. Actualment, l’aporofòbia es considera un simple delicte sense agreujant, i per això volen que s’inclogui en la llista de delictes d’odi i discriminació en considerar que atempta també contra la integritat moral de la persona. L’equiparació a delictes com la xenofòbia permetria imposar penes més altes. Per exemple, de dos a tres anys en el cas de lesions; o de tres anys i mig a cinc si les lesions es produeixen amb arma. A més, els canvis jurídics suposarien la creació de serveis específics dins dels cossos policials dedicats a aquest tipus de casos.
A Barcelona, un dels casos més impactants d’aquest tipus de violència es va produir el desembre de 2005, quan tres joves, un d’ells menor, van cremar viva una dona sense llar que dormia en un caixer de Sant Gervasi i que va acabar morint a causa de les cremades. Els dos nois majors d’edat van ser condemnats a 17 anys de presó per l’Audiència de Barcelona.
El director d’Assís Centre d’Acollida, Jesús Ruiz, denuncia que “cada cinc dies mor una persona sense llar als carrers d’Espanya” i, d’aquestes, el 99% dormien al carrer”. Durant sis anys, del 2006 al 2012, es van produir 473 casos i el 37% va morir per una agressió.
