
En l’escrit de defensa al qual ha tingut accés l’agència Europa Press, Fuster-Fabra argumenta que els agents van actuar “tal com consta en el manual de formació”. El lletrat creu que l’actuació dels mossos s’adiu al nombre i als criteris de reducció “tal com els havien ensenyat”.
La fiscalia havia demanat 11 anys de presó per a sis dels agents acusats en considerar que, tot i que no tenien intenció de matar-lo, “van col·locar la víctima en una clara situació de risc i perill que podia acabar amb la seva mort”, sent conscients que aquest resultat podia produir-se.
Fuster-Fabra creu que considerar l’acusació com a “homicidi dolós eventual” -posar-se d’acord per actuar d’una manera en la qual era altament previsible- “constitueix un salt qualitatiu que mai no s’ha donat en els tribunals espanyols” en una reducció policial d’aquestes característiques. El lletrat creu que el nombre d’agents no va ser excessiu perquè Benítez “va oferir una resistència activa i greu” i que si la víctima no s’hagués resistit “la durada de la intervenció policial hauria estat menor”. També justifica el fet que els agents no contactessin abans amb el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) perquè Benítez “presentava una resistència activa que feia inviable la presència dels serveis mèdics”.
Per tot això la defensa demana la lliure absolució dels encausats, perquè considera que els fets no són constitutius d’infracció penal.