Fa només uns anys era impensable que a la residència privada per a gent gran Arco Iris, al carrer de Sicília, hi trobéssim llits buits. MARIA GUERRA, directora de la residència Arco Iris "Durant els anys anteriors a la crisi jo tenia llista d'espera de 15 o 20 persones, ara tinc sis places lliures i la gent no pot pagar. Moltes residències petites han hagut de tancar. Fins i tot jo m'ho estic plantejant." La situació de crisi ha provocat que les famílies evitin portar la gent gran a les residències, per estalviar-se uns diners que ara per ara els són imprescindibles. I no només això. En alguns casos, fins i tot, es veuen obligats a treure els avis dels centres. "Aquí es van endur a casa un senyor que feia vuit anys que vivia aquí." A diferència de les privades, a les residències concertades i col·laboradores la llista d'espera continua sent força llarga. Les ajudes que ofereix l'Administració als beneficiaris d'aquestes places fa que, per a molts, siguin les úniques que es poden permetre. Fins i tot aquí, però, s'han donat casos de famílies que s'enduen els avis a casa perquè necessiten els diners de la pensió. Els professionals dels sector alerten que els principals perjudicats d'aquesta problemàtica són les persones grans. LLUÍS JUAN, vocal de l'ASCAD "Quan una persona està en una residència és perquè té un nivell de dependència molt elevat i necessita un nivell d'atencions molt professionalitzat i, quan arriben a casa, per molta estima que els doni la família, les atencions no són les mateixes." A les residències concertades i col·laboradores s'hi afegeixen a més els problemes de liquiditat de l'Administració. Al juliol ja no van cobrar els diners que els pertoca per a aquestes places i viuen amb la incertesa que es produeixin nous impagaments.
La directora i propietària de la residència Arco Iris, Maria Guerra, assegura que abans de la crisi tenia una llisa d’espera d’unes 15 o 20 persones. Ara té sis llocs buits i, fins i tot, s’ha plantejat tancar el negoci.
Lluís Juan, vocal de l’Associació de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència Gerontològica, assegura que el de la residència Arco Iris no és un cas aïllat. Explica que les residències privades són les que més estan patint els efectes de la crisi. Moltes famílies no es poden permetre el cost de la plaça, que de mitjana és d’uns 1.700 euros, i es veuen obligats a treure l’avi de la residència.
Segons Juan, fins i tot a les residències concertades i col·laboradores s’han donat casos similars. I això, que aquestes places estan, en part, subvencionades per l’Administració. Són casos extrems en què les famílies necessiten recuperar la pensió dels avis per poder arribar a final de mes. Els principals perjudicats d’aquesta situació són les persones grans. “Quan una persona està en una residència és perquè té un nivell de dependència molt elevat i necessita un nivell d’atencions molt professionalitzat i, quan arriben a casa, per molta estima que els doni la família, les atencions no són les mateixes”, explica Lluís Juan.
