Són les primeres imatges virtuals del futur convent Llum de l'Anyell. Arquitectura senzilla i humil, on s'encabiran una capella, un espai d'acollida i habitatges per a les monges que hi visquin. Seran germanetes de la congregació francesa de l'Anyell. Un cop confirmat l'acord amb l'Arquebisbat, elles i el seu nou edifici ocuparan l'espai que hi deixarà l'actual església de Sant Bernat Calbó quan vagi a terra. 56 anys d'història han deteriorat greument els materials amb què es va construir i l'enderrocament ja està decidit, però encara no hi ha data definitiva. Tot i l'estat precari de l'edifici, l'activitat a Sant Bernat Calbó NO s'ha aturat. Els feligresos hi continuen fent misses amb normalitat i de fet tenen previst celebrar-hi el Nadal els pròxims dies. Asseguren que de moment no senten cap neguit pel seu futur i buscaran un local alternatiu quan arribi el moment definitiu de marxar. Alguns veïns de la zona veuen amb bons ulls el nou projecte tot i que en tenen poca informació. MÓNICA PATÚS "No sé hasta qué punto va a ser un convento de monjas, hay gente que dice que va a ser un comedor social, hay gente que dice que va a ser un parque, no tengo mucha información. Estoy directamente afectada porque estoy justo al lado y no tendría ningún problema en que fuera un convento de monjas." A través de la seva pàgina web, les Germanetes de l'Anyell ja han engegat una campanya de recollida de donatius per fer realitat el nou convent del Poblenou.

Fa 25 anys que les Germanetes de l’Anyell viuen a Barcelona en el que elles mateixes defineixen com una “humil presència d’oració”. Però aquesta presència ben aviat anirà a més perquè, fruit d’un acord amb l’Arquebisbat, podran aixecar un monestir on ara hi ha l’església de Sant Bernat Calbó, al Poblenou. De moment ja han començat a recollir donatius.

El futur monestir es construirà on avui encara hi ha la parròquia de Sant Bernat Calbó. Una ermita amb 56 anys d’història que està molt malmesa i que va ocupar la primera plana informativa quan els desallotjats de la nau del carrer de Puigcerdà van decidir ocupar-la. El possible perill per als vianants i per als alumnes de l’Escola de la Mar Bella, ubicada a tocar de la construcció, van obligar a prendre la mesura d’enderrocar l’església.

El solar és propietat de l’Arquebisbat, que va decidir cedir els terrenys a la congregació de l’Anyell en una concessió de 90 anys. La fraternitat explica al seu web com volen que sigui el monestir: “Desitgem que la simplicitat de la seva arquitectura reflecteixi la humilitat de Jesucrist”. Aquest és l’aspecte que tindrà el futur convent.

El projecte ha iniciat el primer dels tràmits administratius després que el plenari del districte de Sant Martí va informar favorablement al Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la regulació d’equipament religiós amb els vots favorables de CiU i PP, el vot en contra del PSC i l’abstenció d’ICV-EUiA i d’Unitat per Barcelona.  Ara una vegada passat el tràmit d‘exposició pública caldrà l’aprovació definitiva d’aquest planejament, com a tràmit previ necessari per poder fer el nou equipament.

No hi ha, però, qui s’atreveixi encara a dibuixar un possible calendari d’execució de l’obra. Tampoc el despatx que porta el projecte, obra de l’arquitecte Luis Felipe Infiesta. De moment l’església de Sant Bernat Calbó continua en peu. Tot i això, les Germanetes de l’Anyell ja han posat fil a l’agulla i han obert una pàgina en què informen de la recollida de donatius.

 

La història dels terrenys on viuran les Germanetes és llarga i complexa. Originàriament, segons es pot llegir al portal Poblenou.org, eren uns terrenys privats i el 1952 es van requalificar com a sòl públic amb l’objectiu de construir-hi un edifici singular. Però aquesta construcció mai no va arribar perquè el capellà de la parròquia de Sant Bernat Calbó va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona per demanar que es substituís la construcció d’aquest edifici públic per instal·lar-hi la parròquia de Sant Bernat Calbó. L’església es va inaugurar l’1 de novembre de 1957.