La citologia cada tres anys té els dies comptats

El càncer de cèrvix sempre té al darrere el virus del papil·loma humà, una infecció molt estesa i amb la qual poden haver estat en contacte la majoria de dones sexualment actives. El fet de tenir la infecció, però, no vol dir ni de bon tros que s’hagi d’acabar patint càncer: nou de cada 10 dones eliminen el virus sense adonar-se’n i només en una de cada 10 el virus persisteix enganxat al coll de l’úter. És en aquests casos que hi ha risc de produir-se alteració cel·lular, que pot convertir-se en una lesió que, al seu torn, pot anar agreujant-se fins a convertir-se -si no es tracta-, en càncer.

Perquè cap dona no arribi fins aquí el que es fa ara a la sanitat pública catalana són citologies cada tres anys. La citologia no detecta la presència de virus, però sí que permet saber si hi ha alguna lesió provocada pel VPH. Per tant, si hi ha lesió, vol dir que hi ha virus, però també pot ser que hi hagi virus i no hagi provocat lesió, de manera que la pacient surt de la consulta sense saber que és portadora.

Pel que fa al temps, els experts asseguren que si la citologia es fa cada tres anys és pràcticament impossible que una dona acabi desenvolupant un càncer. Això sí, la responsable del Programa de recerca i epidemiologia del càncer de l’ICO, Silvia de Sanjosé, admet que “el gran problema que tenim és que la citologia no és tan bona com ens pensàvem que era. La meitat de dones que tenen una lesió, una sola citologia pot perdre la meitat d’aquests casos que són positius”. També han detectat que moltes dones perden la noció del temps i ja no saben quan els toca fer-se la citologia, perquè ningú no les avisa que han passat tres anys i se l’han de fer.

Aquestes són les deficiències que vol corregir el nou protocol per a la detecció i prevenció del càncer de coll d’úter. Un document encarregat per la Generalitat i que lidera l’Insitut Català d’Oncologia amb totes les societats científiques implicades. Aquest protocol, que aviat es presentarà a l’Administració catalana, recomana avisar les dones quan els toca fer-se la citologia i també introdueix una altra prova que, en aquest cas, sí que detecta si hi ha virus d’alt risc o no. Es tractaria de fer citologies cada tres anys dels 25 als 29 anys, i als 30 fer una prova de determinació del virus. Així, si la prova surt negativa i la dona per tant no té el VPH, no caldrà que es faci cap citologia fins al cap de cinc anys perquè asseguren que aquesta pacient en necessitaria uns 10 per contraure el virus i crear una lesió fins al punt de generar un càncer. En canvi, si la pacient surt positiva i, per tant, sí que té el VPH, aprofitaran la mostra extreta per practicar la citologia i veure si hi ha lesió. Si és així se li aplicarà el protocol que pertoca en funció del grau, i si no hi ha lesió, un cop sabut que sí que té el virus, se li farà un control més exhaustiu per, si acaba produint-se el mal, agafar-lo als primers estadis. També se les assessorarà de com eliminar la infecció, ja que de moment no es pot fer amb medicaments.

Un cop elaborat el nou protocol, s’ha traslladat a la Generalitat perquè l’avaluï i comenci a estudiar com s’hauria d’aplicar. Un pas que els seus impulsors donen per fet tenint en compte el consens dins de totes les societats científiques, i considerant també que el nou protocol es troba sota el paraigua de l’ICO i sota la direcció del Pla director d’oncologia, que és qui el va encarregar. Per tot plegat, creuen que podria començar-se a posar en marxa a partir de l’any que ve, malgrat que no de cop pels canvis organitzatius que comporta. Diuen que la implantació caldrà fer-la de forma progressiva.