És una de les joies de l'art gòtic català i un dels museus amb més història de Barcelona. Aquí vivien les monges clarisses fins el 1983 any en què el Monestir de Pedralbes es va convertir en museu. L'any passat van venir fins aquí gairebé 48.000 persones i ara també obriran les portes als pacients dels hospitals amb un projecte pioner que s'ha posat en marxa aquest any. No serà una visita com qualsevol altra, perquè la ruta que avui fan pel monestir forma part del tractament per superar l'addicció a les drogues. El Monestir de Pedralbes és l'escenari escollit per tirar endavant el projecte "La bellesa Cura". Primer eren visites guiades adreçades a familiars de malalts de l'Hospital de la Vall d'Hebron, però ara també hi podran accedir col·lectius en situació de desigualtat o risc d'exclusió social. L'objectiu és que tothom pugui beneficiar-se dels efectes terepèutics de la bellesa. La bellesa no cura però serena l'ànima. Espai pensat per gaudir de la bellesa perquè a l'Edat Mitjana es pensava que la contemplació de la natura i la bellesa arribava a Déu. Terapeuta "És un indret fantàstic. És un lloc espiritual que pot anar molt bé per poder tenir més serenitat." Les primeres civilitzacions ja consideraven la bellesa com a objecte de culte i ara, més enllà dels avenços cientifics, també es creu en els efectes beneficiosos que pot produir en l'estat d'ànim. Per això, les visites que ofereix aquest projecte no són només una lliçó d'història, sinó que també insisteixen en altres aspectes. ROGER TEIXIDER, guia Monestir de Pedralbes "En la percepció, sobretot això en la percepció del monestir i els seus tresors per tenir un element terapèutic i de recuperació de la persona." ANDRÉS RODRÍGUEZ "Nos beneficia en muchos aspectos como la unión con el grupo. Te reafirma y aprendes cosas nuevas." És un projecte que fins a l'estiu estarà en període de prova i que, de moment, només es desenvolupa aquí, tot i que la intenció és portar-lo a més espais de la ciutat. També es vol que arribi a més gent com el grup com el de l'Andrés i els seus companys, perquè puguin, almenys per unes hores, fer un parèntisi a la realitat del dia a dia.
