Els jutjats de primera instància de Barcelona han signat un acord amb un criteri comú per aplicar el decret antidesnonaments aprovat pel govern català el 3 de novembre. La normativa va generar confusió entre els magistrats perquè es pot considerar que envaeix competències de l’Estat, que és qui pren decisions en matèria processal.

A l’acord fet públic aquest dissabte pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, els magistrats manifesten que els articles de la llei catalana en què es pretén regular la suspensió de desnonaments els genera “seriosos dubtes de constitucionalitat”. Per això, tot i que accepten aplicar la norma, ho faran “de manera restrictiva”. No aturaran tots els desnonaments durant l’estat d’alarma, sinó aquells en què els grans propietaris no ofereixin lloguer social a famílies vulnerables.

Segons els criteris acordats, els jutges verificaran si la propietat ha ofert un lloguer social als afectats, però no valoraran si l’oferta formulada “s’ajusta o no als requisits previstos a la Llei 24/2015”. De fet, un dels objectius de la normativa catalana és obligar els grans tenidors a oferir aquest tipus de lloguer a persones vulnerables abans no siguin desnonades.

En el text, els magistrats també detallen que la situació de vulnerabilitat de les famílies o persones afectades haurà de quedar acreditada en els informes dels serveis socials. Aquest acord dels jutjats de primera instància de Barcelona, encarregats d’acceptar les ordres de desallotjament a la capital catalana, no és vinculant, però pretén garantir la seguretat jurídica en l’aplicació de la llei antidesnonaments.