El decret estatal que suspèn desnonaments a famílies vulnerables durant la crisi sanitària pel coronavirus està a punt de quedar sense efecte. La moratòria es va ampliar fins al proper 9 d’agost i, si s’acaba aquell dia, el moviment en defensa del dret a l’habitatge tem una allau de llançaments al setembre. Per això, en ple compte enrere, aquests col·lectius i el poder judicial confien que l’Estat l’allargui almenys fins a finals del 2021.
La moratòria ha encès la polèmica entre uns i altres els últims mesos perquè el cert és que, de desnonaments a Barcelona, n’hi ha hagut. El decret para el cop ─a la ciutat, la gran majoria s’han paralitzat, suspès o ajornat─ però no protegeix totes les famílies malgrat tinguin un informe de vulnerabilitat dels Serveis Socials, tal com estableix la norma. És el cas, per exemple, del veí de Sants que va suïcidar-se mentre el feien fora.
Per què algunes persones estan desprotegides? Segons Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC, tot depèn de la interpretació que el poder judicial fa de la moratòria a l’hora d’aplicar-la i, per tant, cap a quin cantó tomba la balança: el del possible desnonat, o el de la propietat. “En el curs de la història s’han interpretat les lleis, sobretot en matèria d’habitatge, de manera molt restrictiva“, critica.
“No és suficient dir que ets vulnerable, s’ha d’acreditar”
Els col·lectius prohabitatge ─com els sindicats de barri o la PAH─ acusen els jutges de saltar-se la norma però ells es defensen. Bibiana Segura, del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de l’Hospitalet de Llobregat, afirma que “cap jutge ordena un llançament d’una persona a qui no li correspon ser llançada”. “Si ha passat és perquè no se n’ha acreditat la vulnerabilitat. No és suficient dir que ets vulnerable, s’ha d’acreditar“, apunta.
I això vol dir aportar documentació addicional que justifiqui, per exemple, que l’afectat està sense feina i que no pot pagar el lloguer. Des del DESC, però, discrepen: “Si són famílies que tenen acompanyament dels Serveis Socials, amb un Ajuntament al darrere que ho certifica… hauria de ser suficient“, sentencia Escorihuela. Sigui com sigui, la moratòria té els dies comptats i tots reclamen a l’Administració que posi fil a l’agulla.
No puc deixar un propietari sense pis de per vida
Segura qüestiona el paper dels ajuntaments i la Generalitat a l’hora de fer front a la crisi de l’habitatge. “No puc deixar un propietari sense pis de per vida […] Fins ara no s’ha fet cap pla d’habitatge social amb cara i ulls“, lamenta. Retreu que s’hagi assenyalat el poder judicial com el culpable que veïns es quedin sense llar: “No podem traslladar ni als jutges ni als particulars l’obligació de proporcionar habitatge a qualsevol persona“.
“Els grans tenidors, que treuen beneficis del lloguer, han de col·laborar”
Escorihuela qualifica el paper de les administracions de “clau” per garantir el dret a l’habitatge però considera que hi ha més actors que hi tenen un rol de responsabilitat: “Els grans tenidors, que han estat fent negoci i que treuen grans beneficis del lloguer de finques, hi han de col·laborar”, diu. A parer seu, la futura llei d’habitatge del Govern espanyol ─que encara no arriba─ ha d’evitar que es continuï especulant amb un dret fonamental.
