El magistrat José Luis Ramírez va emetre una interlocutòria divendres en què determinava que no es podria enregistrar en vídeo ni fer fotografies durant la declaració dels vuit mossos d’esquadra processats pel cas Aurora. El jutge, en canvi, no posava cap condicionant a la gravació de so del judici, que havia de començar aquest dilluns però que s’ha evitat amb un acord d’última hora entre les parts.

En el text, el jutge reconeix el paper dels mitjans de comunicació en el control de la ciutadania sobre la justícia. Tot i això, Ramírez s’empara en l’article 680 de la Llei d’enjudiciament criminal, que permet que les parts implicades pactin abans del judici quines sessions es faran a porta tancada “per raons de seguretat o ordre públic” o per “protegir els drets fonamentals de les persones que intervenen en el judici”. L’article 682 de la mateixa norma determina concretament que el jutge podrà “restringir la presència de mitjans de comunicació audiovisuals i prohibir l’enregistrament de les audiències”.

José Luis Ramírez argumenta la decisió defensant que els mitjans seleccionen una part del material enregistrat per emetre-la posteriorment i assegura que “l’experiència demostra que la selecció acostuma a tendir cap al sensacionalisme i l’espectacle”. El magistrat conclou que “l’ús de la imatge en comptes de reflectir la realitat acaba creant-la”. Afegeix el fet que internet perpetua les imatges.

Així doncs, els periodistes que han cobert aquest matí l’inici del judici per la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez després de ser reduït pels Mossos d’Esquadra s’han hagut de quedar a les portes del Palau de Justícia. Hi han pogut entrar per conèixer els detalls de l’acord.

Periodistes de diversos mitjans i la degana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, han criticat des que es va saber la decisió que la prohibició trepitja el dret a la informació.

El president de la secció de la Propietat Intel·lectual i Drets de la Imatge de l’ICAB, Jordi Bacaria, també ha valorat la decisió del jutge en una entrevista a Barcelona FM. Entén que el magistrat buscava un equilibri entre el dret a la intimitat i el dret a la informació però considera que hi havia altres solucions com no donar els noms dels processats o no identificar-ne les cares.

Jordi Bacaria defensa que el dret a la informació no garanteix només poder informar sinó ser informat. El lletrat afegeix que la presumpció del magistrat de considerar que els mitjans tendeixen al sensacionalisme “és agosarada”. Bacaria conclou que els tribunals espanyols han estat tradicionalment a favor del dret a la informació “fins i tot per sobre del dret de la intimitat en moltes ocasions”.