El primer informe estatal sobre violències institucionals masclistes posa el focus en el sector judicial, que concentra el 52 % d’aquestes casos. I no només això: la figura del jutge és la més assenyalada i representa un 22 % del total d’agents públics analitzats. Les dades les ha elaborat l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) a partir de 117 casos anònims registrats el 2024 a través del seu canal de denúncia.
Justament les dades que assenyalen els jutges com a responsables d’un percentatge important dels casos de violència institucional masclista coincideixen amb les denúncies recents que pesen sobre la jutgessa Francisca Verdejo, que betevé va avançar a principis de febrer. Des de l’OVIM posen de relleu que el cas de la titular del jutjat de violència sobre la dona número 2 no és un cas aïllat sinó que la violència institucional és una qüestió estructural i sistemàtica.
La policia i el sector de la salut, en segon i tercer llocs
Dins del sector judicial, la judicatura és la que acumula més de la meitat dels casos (52 %), seguida del ministeri fiscal (13 %) i el torn d’ofici (12 %). “Jo lluito cada dia contra un maltractador, però també contra una justícia que ens ha destruït”, diu un dels testimonis anònims de l’informe.
Després del sector judicial, el segon amb més casos és el policial (11 %), seguit de l’àmbit de la salut (10 %) i el social (8 %). En cinquena posició hi ha el sector d’atenció integral a les víctimes de violència masclista (7 %).
La violència institucional és revictimitzant
L’informe també posa en relleu que en un 94 % dels casos la violència institucional ha estat revictimitzant. És a dir, que les dones que han patit violència masclista i van a les institucions buscant protecció i justícia “es troben amb noves violències”, assegura Júlia Vega, portaveu de l’OVIM.
Els relats mostren com en molts casos una mateixa dona “pateix múltiples formes de violència provinents de diferents institucions”, amb les seqüeles emocionals, socials i vitals que això comporta en la víctima. “Des dels serveis socials em van dir que el meu fill no podia créixer sense una figura paterna”, relata una de les dones entrevistades. A banda, aquestes històries anònimes també assenyalen el racisme com el principal eix d’opressió (42 %).
L’OVIM denuncia que aquestes violències reforcen la percepció d’abandonament institucional i reclama mecanismes de supervisió i sanció, perquè la seva absència “genera impunitat i retroalimenta la falta de diligència deguda”.
