(EFE/Redacció) La justícia ha anul·lat la declaració institucional que el Ple municipal va aprovar al novembre del 2023 sobre el conflicte entre Israel i Palestina, en què es proposava suspendre relacions amb el govern israelià fins que hi hagués un alto el foc definitiu a Gaza. Segons una sentència a la qual ha tingut accés EFE, el Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona ha rebutjat la declaració per no ajustar-se a la legalitat vigent.
El procés judicial es va iniciar per un recurs presentat per l’organització Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM), que va impugnar la declaració considerant que transmetia un “un missatge negatiu” d’Israel. L’Ajuntament ha afirmat aquest dimarts que presentaran un recurs contra aquesta resolució.
L’origen de la declaració
La declaració d’intencions es va aprovar arran dels atacs terroristes perpetrats per Hamas al sud d’Israel a principis d’octubre del 2023 i la posterior invasió israeliana de la Franja de Gaza. BComú va sol·licitar la suspensió de relacions i la decisió va prosperar gràcies als vots del PSC, ERC i els comuns. TriasxBCN, el PP i Vox van votar-hi en contra.
El text acordat condemnava els atacs contra la població civil, reclamava un alto el foc permanent i assenyalava l’ocupació dels territoris palestins i la negació de drets bàsics a la seva població. El document recollia una clàusula d’obligació contractual en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador pertanyia o realitzava operacions financeres, inversions, compres o altres activitats que fossin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari.
La impugnació d’ACOM
L’organització ACOM va portar aquesta declaració als tribunals al·legant que els acords del ple “no són una mera decisió innòcua o merament simbòlica”, i que la declaració identificava Israel “com la part greument incomplidora”, enviant així “un clar missatge negatiu, d’allunyament i hostilitat respecte a Israel i els seus ciutadans”.
L’entitat denunciava, a més, la falta de competència de l’Ajuntament per adoptar acords en matèria internacional i per modificar el règim de contractació pública, infringint el principi de no discriminació, i va al·legar la vulneració del principi de neutralitat ideològica.
La sentència determina desigualtat de tracte
En la seva sentència, el jutjat contenciós administratiu considera que no es tracta només “de meres declaracions d’intencions o simples asseveracions”, sinó d’un acord “amb efectes jurídics”. En aquest sentit, subratlla que l’acord “produeix una desigualtat de tracte a determinades institucions, empreses i organitzacions” que manca de justificació i que l’Ajuntament excedeix les seves competències i envaeix fins i tot competències estatals.
També infringeix, segons la resolució, els principis d’objectivitat i neutralitat ideològica que han de regir l’actuació dels poders públics.
Dos trencaments amb Israel el 2023
Aquesta no va ser la primera vegada, el 2023 que l’Ajuntament va trencar les relacions amb Israel. Al febrer —i a instàncies d’algunes entitats prodrets humans—, l’aleshores alcaldessa, Ada Colau, va decretar la suspensió temporal de les relacions amb l’estat d’Israel i de l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv. Els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grases i ACOM van presentar una querella en considerar que Colau havia incorregut en un delicte d’odi a la carta que va enviar al primer ministre israelià i l’ambaixada d’Israel exposant que l’Ajuntament suspenia temporalment les relacions amb el país per la política d’annexió de territoris i la violació de drets humans contra la població palestina. La jutgessa la va arxivar.
