El juliol de 2013 l'Ajuntament va aconseguir, després de gairebé dues dècades de litigi, les claus d'aquesta finca que l'industrial Muñoz Ramonet va llegar en morir a la ciutat. A partir d'aquí va començar el segon capítol d'una lluita judicial, en aquest cas per recuperar la col·lecció d'art que havia desaparegut de l'interior. Malgrat que ja hi ha una sentència que dóna la raó a la Fundació Muñoz Ramonet, que ha de gestionar aquest patrimoni per a la ciutat, les filles de l'industrial han fet servir tots els recursos per dilatar el procés. Ara però el jutge ha dictaminat que un pèrit valori les obres d'art desaparegudes. EUDALD VENDRELL, advocat de la Fundació Muñoz Ramonet "Havent-hi una sentència ferma i definitiva que diu que estan obligades a entregar totes les obres que estan en un inventari perfectament recollit a la sentència, quan aquest pèrit hagi dictaminat, això té un recorregut més curt, o amb entrega d'obres, o bé amb valoració i pagament." Les primeres a recuperar-se podrien ser les dues obres més valuoses, el Greco i el Goya, que ja estan localitzades, malgrat l'oposició de les filles a entregar-les. Pel que fa als usos dels edificis, el palauet on va viure l'empresari es convertirà amb tota probabilitat en un espai expositiu per explicar com vivia la burgesia de mitjan segle XX. Més definit està l'ús que tindrà la torre, que serà una biblioteca pública especialitzada en literatura internacional i llengües estrangeres. L'Ajuntament acaba de licitar l'avantprojecte per començar les obres d'aquest equipament.

Després de gairebé dues dècades de lluita als tribunals, l’Ajuntament i la Fundació Muñoz Ramonet van aconseguir les claus de la finca situada al carrer de Muntaner, 282, que l’industrial va deixar a la ciutat. Però a partir d’aquí va començar una altra batalla als jutjats, per recuperar la col·lecció d’art que les filles van fer desaparèixer. Cada nou pas que fan el consistori i la fundació per aconseguir les obres, es troba amb un nou entrebanc o recurs per part de les descendents.

Ara, però, segons l’advocat de la fundació, Eudald Vendrell, el conflicte encara la recta final. El jutge ha dictaminat que un pèrit valori el conjunt d’obres sostretes, que segons l’inventari són un total de 853. “Hi ha una sentència ferma i definitiva que diu que les filles estan obligades a lliurar totes les obres que són en un inventari perfectament recollit a la sentència, per tant això té un recorregut més curt”, afirma l’advocat, que assegura que “les filles hauran de fer entrega de les obres, o bé pagar el preu que el pèrit n’hagi fixat“. Les primeres a recuperar-se podrien ser les dues obres més valuoses, del Greco i de Goya, que ja estan localitzades, malgrat l’oposició de les filles a entregar-les.

El que sí s’ha concretat és en què es convertiran els dos edificis de la finca del carrer de Muntaner. La casa principal o palauet serà un espai expositiu que recollirà les col·leccions del llegat de l’empresari i que servirà per veure com vivia la burgesia barcelonina de mitjan segle XX. L’immoble annex del carrer de l’Avenir, conegut com la torre, es convertirà en una biblioteca especialitzada en obres internacionals. Fa pocs dies, l’Ajuntament va licitar l’avantprojecte per començar les obres d’aquest equipament.

“De cognom espoli” a Can Batlló

El recinte de Can Batlló, situat al barri de la Bordeta, va ser una de les joies de la corona de l’industrial Julio Muñoz Ramonet. Precisament per això ha estat l’escenari triat per ubicar-hi una exposició fotogràfica sobre la seva història. La mostra és la primera que organitza el col·lecctiu Cassius Clay Cooperativa Cultural i es titula “De cognom espoli”. Els fotògrafs Xavi Piera, Gabriele Merolla, Joan Teixidor, Álvaro Sánchez Montañés y Faustí Llucià ensenyen la seva mirada particular sobre la història de Muñoz Ramonet.