Escolta aquesta notícia

L’any 2002 es va identificar el SARS-CoV-1; el 2012, el MERS-CoV i a finals del 2019, el SARS-CoV-2, la covid-19, que va afectar tot el món en una de les pitjors pandèmies de l’era actual.

Els investigadors tenen identificat un patró en els virus que succeeix cada 10 anys, aproximadament. En el cas de la covid, fins i tot, es va avançar una mica.

Però això vol dir que hem d’estar preocupats pel que vindrà d’aquí a quatre o cinc anys?

Aprofitant l’efemèride del cinquè aniversari de la confirmació del primer cas de covid a Catalunya, n’hem parlat al betevé directe amb Júlia Vergara-Alert, investigadora principal de l’IRTA-CReSA.

La grip, possible pandèmia

Precisament per aquest comportament cíclic, als centres d’estudis, explica la viròloga, ja s’esperava la irrupció d’un coronavirus nou. Admet, però, que el que no podien imaginar era la capacitat de transmissió que va tenir, incrementada per factors com la globalització i la mobilitat.

Ara bé, amb l’experiència recent, Vergara-Alert apunta que no s’ha d’esperar una situació que recordi la del 2020 perquè els virus es comporten de manera diferent.

De fet, segons la investigadora, una de les línies de treball era que la grip fos de nou una pandèmia com ho havia estat en el passat i “de fet pot tornar-ho a ser”, apunta. Per això, incideix en la importància de la prevenció amb estudis com els que es fan al Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA).

“Esperàvem un altre coronavirus, però no la capacitat que va tenir”
Júlia Vergara-Alert, investigadora de l’IRTA-CReSA

Què ha quedat de l’època de la covid?

La situació excepcional del 2020 va permetre avançar en la investigació d’una manera també excepcional, perquè molts equips van treballar alhora, des de molts camps diferents, explica Vergara-Alert.

Des d’un àmbit més quotidià s’ha perdut —”ja ho anticipàvem”—, assegura, la protecció tant pròpia com de la comunitat amb la relaxació de l’ús de mascaretes. Ara bé, sí que es fan més tests, per exemple de grip A, B o altres virus, que permeten conèixer millor la situació epidemiològica d’una comunitat.

Pots recuperar tota l’entrevista completa.

Comparteix a: