compartir
Aquest final de curs ha estat més emotiu de l’habitual a l’Escola Cal Maiol, al carrer de Sagunt. Després de 30 anys al capdavant del centre es jubila la Nanda Botinas i Lionnet. És una de les directores més veteranes de Barcelona i història viva de les escoles de la ciutat. Va aterrar a l’escola el 1994, quan era l’Escola Perú, un centre segregat i condemnat a mort per la pèrdua d’alumnat. Gràcies a la seva dedicació i l’arribada de nouvinguts, el centre es va salvar i ara es un dels més demandats del barri, exemple d’acollida i referent a Sants.
Model d’acollida
Defensora de la llengua com a eina d’integració, la Nanda va impulsar a l’Escola Perú les primeres aules d’acollida el 2004, un espai per rebre els alumnes estrangers que arribaven al centre. 20 anys després, es recorda de tots amb noms i cognoms, mentre mira amb enyorança fotos dels 90.
La cap d’estudis del centre, Meritxell Nebot, destaca la seva memòria d’elefant: “Recorda tots i cadascun dels alumnes i mestres que han passat per aquí”. Subratlla també que és com una mare, sempre pendent de tots i de tothom, i coneixedora de qui té un problema o qui no es troba bé.
La Nanda és també testimoni viu de com ha canviat l’educació en els últims 30 anys. Valora especialment que ara els mestres acompanyen i donen suport als alumnes: “No són només aquella figura d’autoritat que està allà dalt”. Creu que en això s’ha avançat perquè els nens “ara sí, estan al centre” de l’educació. Per contra, és més crítica amb l’augment de burocràcia i paperassa que han de fer ara les direccions per omplir “infinits programes”.
L’espineta clavada: l’escola a Can Batlló
Amb proximitat i mà ferma, la Nanda ha fet de directora dins i fora d’escola, donant suport a les famílies també fora de l’aula. “Fins i tot he acompanyat mares al ginecòleg perquè, si no, no hi anaven”, explica. L’únic que li queda pendent és estrenar la nova escola a Can Batlló. Un projecte llargament esperat per famílies i docents que ha centrat la lluita els últims anys i que acumula dècades retard. “Me’n vaig amb el disgust de no haver vist l’escola construïda, però espero que em convidin quan la inaugurin”, explica entre rialles.
