Molts van arribar sent menors d’edat a Catalunya a la recerca d’una oportunitat fora dels seus països d’origen. I ho van fer sols. És el cas de l’Oussama, que va venir des de Tànger quan tenia 16 anys. Com que era menor d’edat, va passar a estar tutelat per la Generalitat i se li va concedir el permís de residència temporal (la llei fa prevaldre els drets dels menors per sobre de tot). Va estar vivint en un centre d’acollida. Estudia cuina i està completament integrat a Catalunya.

El problema va arribar quan va complir els 18 anys. Va poder fer una primera renovació de la documentació, però ara durant el 2021 li torna a caducar i l’ha de tornar a renovar. I no ho tindrà fàcil: ara mateix la llei d’estrangeria exigeix que en el cas de la primera renovació s’acreditin ingressos per valor del 100 % de l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples), que és d’uns 537 euros mensuals. En el cas de la segona renovació, puja fins al 400 %, és a dir a més de 2.100 euros. A més, els diners no poden procedir ni de prestacions públiques ni d’entitats socials. Una fita impossible per a la majoria d’aquests joves migrants. Per la seva edat, estan estudiant i es veuen forçats a buscar un contracte laboral de com a mínim un any i que els garanteixi poder arribar a aquests imports.

A Espanya l’edat d’emancipació està entre els 29 i els 30 anys i a ells els demanem que facin el mateix procés amb 18 anys. ”
Jordi Solans, educador social

L’Oussama es troba en aquesta situació. Ara viu en un pis que comparteix amb altres joves amb situacions semblants i que gestiona la Fundació Nazareth. Aquí reben l‘acompanyament d’educadors socials. El Jordi Solans n’és un i explica que aquests joves “es veuen condemnats a una marginalitat sobrevinguda“. A Espanya, recorda “l’edat d’emancipació se situa entre els 29 i els 30 anys” i a ells, que estan en una situació precària, “els demanem que accelerein tots els processos, com el d’inserció laboral amb 18 anys”. A més, res no els garanteix que trobin una feina amb les condicions que se’ls exigeix. Això fa que molts acabin treballant de forma precària o que caiguin en la marginalitat.

La Belén és una de les companyes de pis de l’Oussama. Va arribar amb vuit anys des de l’Argentina i ara ja en té 18. Està estudiant un grau mig d’auxiliar d’infermeria i explica que el que està vivint “és molt dur”. “Un jove de 18 anys no s’hauria de preocupar d’aquestes qüestions”.

Campanya “Un carreró sense sortida”

Per tot plegat la Federació de d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) ha engegat una campanya per demanar canvis en la llei. Volen que els menors migrants puguin tenir permís de residència i de treball quan arribin als 18 anys i tenir, per tant, els mateixos drets que qualsevol jove de la seva edat que no sigui migrant. La campanya #UnCallejónSinSalida recull signatures al web change.org .