No havien escrit mai una carta a mà, i ara ho fan per enviar-les a persones més grans que no coneixen de res. L’experiència forma part d’un projecte d’intercanvi de correspondència que han engegat les fundacions Comtal i Roure amb la col·laboració del Projecte d’Acompanyament i Prevenció de la Solitud dels Casals Municipals de Gent Gran Ciutat Vella. Les cartes les escriuen joves d’entre 15 i 19 anys i els destinataris són persones grans, usuàries de la Fundació Roure. En el moment d’escriure-les, els joves no saben qui les llegirà i, per això, en aquest primer contacte aprofiten per presentar-se.
“El projecte és molt beneficiós per a tots dos col·lectius”, explica Alejandra Pineda, de la Fundació Comtal. En el cas de molts joves “és el primer contacte que tenen amb gent gran. No tenen referents anteriors i és una manera d’acostar-se a una etapa de la vida a la qual ells també arribaran”. Representa, a més a més, la primera experiència amb la correspondència tradicional. “Mai no havien escrit una carta, ja que ara es comuniquen amb el mòbil i les xarxes socials”, apunta Pineda.
La majoria dels joves mai havien escrit una carta. Es comuniquen amb el mòbil i les xarxes socials
Beneficis per als joves
Per als més joves, participar en projectes d’intercanvi intergeneracional comporta “canvis positius en les percepcions i actituds cap a la gent gran”, explica l’Alejandra. Els fa guanyar empatia cap a ells, saber més sobre l’envelliment i sobre la realitat que viu la gent gran a les residències. També els fa créixer l’autoestima i noten millores en el desenvolupament acadèmic i les relacions socials.
L’Alejandra Solorzano, de 15 anys, explica que ella hi ha participat perquè “conèixer una persona més gran que tu et pot aportar més experiència, et pot ajudar a aprendre coses que desconeixes”.
Conèixer una persona més gran et pot servir per aprendre coses que desconeixes
Guanys per als més grans
Per als més grans, projectes com aquest també els aporten beneficis. Expliquen que noten canvis en l’humor i més vitalitat. També es veuen més capaços a l’hora de fer front a la malaltia física i mental, se senten més valuosos i amb oportunitats d’aprendre. La correspondència els permet fugir de l’aïllament i els renova l’apreciació per a les pròpies experiències de la vida passada, els augmenta l’autoestima i la possibilitat de transmetre tradicions, cultura i llenguatge, entre d’altres.
Per a la Sara Ait, usuària de la Fundació Comtal, “participar en aquest projecte és positiu perquè puc conèixer gent que m’expliqui coses que m’ajudin, amb la seva experiència, en la meva vida”.
Puc conèixer gent que m’ajudi, amb la seva experiència, en la meva vida
A banda de les cartes, els joves es presenten també en un suport més conegut i habitual per a ells: els vídeos. Participar en aquest projecte d’intercanvi de correspondència és una manera d’aprendre amb experiències vivencials.
L’intercanvi intergeneracional de missives es fa entre una vintena de joves i una xifra similar de persones grans. El projecte està previst que s’acabi al juny, quan tots dos col·lectius es trobin personalment.
