David Pujol, un estudiant de 19 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha presentat una reclamació patrimonial de 9.211,35 euros contra el Ministeri de Transports i la Generalitat pels perjudicis que assegura haver patit durant un any i mig de trajectes marcats pels retards, les cancel·lacions i la manca d’informació.
“Va ser molt dur per mi, em va fer molt mal mentalment”, explica. “Després d’una hora i mitja de viatge em trobava que el meu tren de l’R7 no existia i ningú deia res”. El jove assegura que la situació li va provocar “crisis d’ansietat, problemes de son i uns mals de panxa tremends” i denuncia que les administracions han estat “incapaces d’afrontar la situació”.
El jove, veí de Pineda de Mar, denuncia que durant mesos va haver d’afrontar trajectes diaris marcats per una “desinformació sistèmica” que, segons explica, han afectat greument la seva salut mental i el seu rendiment acadèmic. “Estic molt decidit a anar a judici si cal”, assegura. “No podem permetre’ns això. Cal fer-los pagar per tot el que ens han fet”.
Un viatge diari convertit en un malson
Pujol va començar a utilitzar diàriament Rodalies quan va entrar a estudiar matemàtiques a la UAB el 2024. El recorregut des de Pineda fins al campus implicava agafar la línia R1 fins a Barcelona i després enllaçar amb l’R7 cap a Cerdanyola-Universitat. Sobre el paper, el trajecte havia de durar poc més de dues hores, però sovint s’allargava fins a quatre o cinc hores per incidències i cancel·lacions.
“Jo tenia 17 anys i vaig començar a posar reclamacions perquè no m’agrada callar”, explica. El jove assegura que la situació va acabar condicionant completament la seva rutina i el seu estat emocional.
Ansietat i crisis recurrents
El jove explica que pateix trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), una condició que fa que la imprevisibilitat i el desordre li generin una gran angoixa. “Jo tinc el meu dia planejat i aquest trastorn m’obliga a tenir-ho tot controlat”, explica. “Quan arribo tard, totes les hores estic angoixat i no em puc concentrar. Em sento impotent”. Segons denuncia, el problema no eren només els retards, sinó la manca d’explicacions. “La Generalitat diu que millora la informació i jo em pregunto què millora, si estem igual”, critica.
Pujol assegura que el desgast emocional va acabar afectant també la seva salut física. “Hi havia dies que em costava esmorzar o dinar”, explica. “Vaig acabar amb problemes de son i molta ansietat”.
Un canvi de vida forçat
La situació va arribar a un punt límit, quan Pujol va decidir traslladar-se a Cerdanyola del Vallès per poder continuar els estudis amb una certa normalitat. El jove assegura que no va ser una decisió voluntària, sinó una necessitat provocada pel col·lapse habitual de Rodalies.
Segons explica, les obres a Montcada Bifurcació i les incidències constants a l’R7 van fer “inassumible” continuar depenent cada dia de múltiples transbordaments i autobusos alternatius.
Per aquest motiu, reclama 4.500 euros pels danys a la salut mental, 2.500 euros per vulneració del dret a l’educació i pèrdua d’oportunitats acadèmiques, i 2.000 euros pel “desarrelament” derivat del canvi de residència. També demana el retorn dels diners gastats en abonaments de transport durant aquest període.
“Soc el primer que fa una reclamació d’aquest tipus en tot l’Estat”
Abans de presentar la reclamació patrimonial, Pujol havia registrat desenes de queixes davant Renfe i altres organismes. Segons diverses informacions, acumula entre quaranta i cinquanta reclamacions administratives, moltes de les quals van rebre respostes genèriques o directament no van ser ateses.
Pujol defensa que la quantitat reclamada és “moderada” tenint en compte els perjudicis acumulats durant un any i mig. “Els danys morals no estan regits. No hi ha ningú que digui: com que has tingut això, et paguen tant”, explica. “Jo demano una quantitat moderada pel dany que m’han causat”.
El jove assegura que es tracta d’un cas pioner. “Soc la primera persona que fa aquesta reclamació a la història”, afirma. La reclamació ja està presentada davant la Generalitat i el Ministeri de Transports. Les administracions tenen sis mesos per respondre. Si no ho fan o rebutgen la petició, el cas podria arribar als jutjats.
Un problema sistèmic
Les declaracions de la resta d’entrevistats al bàsics reforcen la idea que el cas de David Pujol no és una situació aïllada, sinó el reflex d’un problema estructural que afecta milers d’usuaris. Adrià Allo, membre de la plataforma Dignitat a les Vies, assegura que “la normalitat està lluny d’haver-se recuperat” i critica que, malgrat el discurs institucional, encara hi ha menys oferta ferroviària que abans de la crisi del gener.
Allo considera que, si la reclamació de Pujol prospera, “podria ser un precedent i un exemple” per a altres afectats, i alerta que la incertesa constant acaba condicionant decisions vitals: “No pots fer plans de futur perquè no saps quan arribaràs a casa”.
En la mateixa línia, Pol Méndez, membre de la Promoció del Transport Públic, denuncia que el problema més greu de Rodalies és la manca de fiabilitat i d’informació: “Moltes vegades els usuaris no saben ni si arribaran”. Méndez també vincula el col·lapse ferroviari amb altres problemàtiques socials, com la crisi d’habitatge i de mobilitat, i critica que les grans inversions “no estan arribant al manteniment quotidià de la xarxa”.