JOSEP MARIA DURAN, veí de Sarrià "El meu nom és Josep Maria Duran, sóc el gran de només 10 germans, ara en tinc 77 i continuem, gràcies a Déu, continuem en actiu. Treballo des dels 17 anys. Econòmiques, em vaig pagar la carrera, a l'estiu anava a fer tancs per a l'exèrcit alemany. Vaig aprendre alemany, després vaig estar a França i després als Estats Units. Als Estats Units hi vaig estar dos anys, vaig arribar-hi amb dos dòlars! En aquella època eren 120 pessetes. Estava a la Gimbel Brothers. Gimbel Brothers és una espècie de gran magatzem i llavors els americans em van descobrir que jo sabia persuadir. Bé, vaig començar a vendre enciclopèdies, la 'Collins Macmillan'. Al cap de tres mesos ja era director a Philadelphia i al cap de sis mesos tenia tota la part atlàntica i centenars de nord-americans treballant per a un servidor. Al cap de dos anys vaig tornar a Espanya i vaig crear, que me'n recordo que el president, Joe Boe, em deia 'Oh, Franco, tal... Una enciclopèdia en anglès a Espanya...'.'Tranquil'. En vaig vendre milers a Espanya i Portugal amb un equip humà sensacional. Llavors em vaig casar en arribar. Una altra anècdota: amb la meva dona ens havíem vist 26 dies. Van ser dos anys de carta. O sigui pràcticament no ens coneixíem. Ara ja fa 42 anys que estem casats. Fa 22, 23 anys, doncs una altra idea que vam tenir amb altres amics va ser, érem tots esquiadors, va ser crear l'estació d'esquí Boí-Taüll. A part, parlant d'això d'esquí, jo encara continuo corrent curses, vaig córrer el campionat del món de veterans d'esquí l'any passat. L'any passat vaig quedar, i perdó la 'fardada', vaig quedar campió d'Espanya a l'eslàlom gegant de veterans. Als 48 anys -als 40 vaig començar a escalar-, als 48 vaig anar al cim del món: a l'Everest. Quan em pregunten 'Quan et jubilaràs?' Sempre els dic: ' Encara no n'estic segur, als 85 o als 90'. La gent posa una cara molt rara, però és que és així."
