(EFE) El catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Anton Muñoz alerta sobre les possibles complicacions que poden aparèixer en les obres de l’L9 del metro després de l’esvoranc que va causar el desallotjament d’un centenar de veïns: “Ve un tram difícil”.
L’expert adverteix que el tram que queda per perforar entre el lloc de l’enfonsament i la plaça de Lesseps (aproximadament un quilòmetre) té una composició rocosa molt heterogènia, cosa que fa augmentar el risc que les roques toves, com la pissarra, es trenquin i causin moviments a la superfície.
“”En aquest tipus d’operacions, el risc zero mai no existeix. Per tant, caldrà minimitzar al màxim el risc i utilitzar un mètode constructiu que sigui adequat davant dels substrats rocosos que trobarà la tuneladora””
Les causes de l’enfonsament
L’origen de l’enfonsament es troba a 40 metres de profunditat, on s’està perforant el túnel, però el geòleg subratlla que per descobrir la causa de l’incident cal analitzar què ha ocorregut entre el clot, de vuit metres de diàmetre, i la zona de les obres. “El col·lapse no necessàriament s’ha hagut de produir en vertical al fenomen, pot haver estat causat per la ruptura d’una roca inclinada, per exemple”, puntualitza Muñoz, qui confia que després de l’incident la Generalitat i els encarregats de les obres “aniran amb més cura perquè això no torni a ocórrer”.
Paral·lelisme amb el Carmel
L’esvoranc del Putxet, que ha obligat a desallotjar vuit finques almenys fins dissabte, ha revifat el record de l’enfonsament del Carmel, que va crear un enorme forat de 35 metres de profunditat i 20 de diàmetre, ara fa 21 anys. “La geologia del Carmel i del Putxet són les mateixes: amb un tipus de roca amb dificultats a l’hora de perforar-la, unes falles que sabem on són i, per tant, tenim una idea de quan la tuneladora perforarà aquestes zones de major complexitat”, assenyala Muñoz.
Tot i això, coincidint amb el que va explicar el dia dels fets la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el geòleg explica que els mètodes constructius en tots dos casos són completament diferents. “Quan va ocórrer l’esvoranc del Carmel es perforava el túnel amb una maquinària concreta i uns explosius amb els quals foradaven i després revestien aquest espai. Ara es fa amb tuneladora, que és un mètode més segur, perquè a mesura que perforen, encofren el túnel i eviten que el material caigui dins”, detalla.
