En el recurs, el lletrat de Jordi Sànchez defensa que la presó incondicional vulnera tres drets fonamentals. D’una banda, el dret a un jutge ordinari. Retreu a l’Audiència Nacional (AN) que assumís la competència per investigar els delictes de rebel·lió i sedició i li recorda una resolució del 2008 en què un tribunal de l’AN va estimar que aquests dos delictes havien de ser investigats per les audiències provincials de la demarcació on presumptament s’han comès. Aquella providència, diu el lletrat, es va fer per “impedir que el jutge Garzón investigués la rebel·lió franquista del 1936”.
La defensa de Sànchez també apunta una possible vulneració del dret a les garanties processals, ja que la magistrada Carmen Lamela va acordar presó incondicional basant-se en uns motius que la fiscalia no va esgrimir. “La magistrada va perdre la seva imparcialitat i va impedir al senyor Sànchez defensar-se adequadament”, diu el lletrat. Per acabar, denuncia també una vulneració del seu dret a la llibertat, perquè considera que Lamela no ha justificat “mínimament” les raons per les quals creu que hi ha risc de fuga, de destrucció de proves o de reiteració delictiva.
Per tot plegat, sol·licita la llibertat de Jordi Sànchez i demana al Constitucional que mentre no resolgui el recurs, el deixi sortir de la presó per poder concórrer a les eleccions del 21-D com a número dos de la llista de Junts per Catalunya. En cas que el Tribunal Constitucional denegui el recurs, la defensa preveu acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
