L’advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez assegura en el seu informe final al judici del procés que “no són alçaments el que hi va haver”. Jordi Pina ha afirmat que van ser “protestes i manifestacions” i ha reivindicat que es puguin qüestionar les actuacions judicials: “Tots hi tenim dret, no els sàpiga greu”. En aquest sentit, ha dit que els advocats i membres de la judicatura poden protestar als tribunals, però que la ciutadania ho ha de fer al carrer. “És necessari fer-ho, perquè de jutges n’hi ha molts, i que han prevaricat també hi són, mal que ens pesi”, ha dit.

 

Pina ha estat el tercer advocat defensor que ha intervingut en el tràmit d’informes finals, després d’Andreu Van den Eynde i de Xavier Melero. Com ells, l’advocat de Rull, Turull i Sànchez ha defensat que no es pot aplicar el delicte de rebel·lió als acusats. En aquest sentit, ha interpel·lat directament al fiscal i ha criticat que es vulgui fer una interpretació sense violència del delicte de rebel·lió. “Els delictes no són diferents, són el que són, i estan tipificats al Codi penal”, ha dit, i ha afegit que “no és que el Codi penal estigui obsolet, és el que és”. En aquesta mateixa línia, Pina ha criticat que la fiscalia qualifiqués els fets que s’estan jutjant de “cop d’estat” i ha remarcat que aquest tipus delictiu no està tipificat al codi pena.

Nega la violència

L’advocat de Rull, Turull i Sànchez ha negat amb rotunditat la violència, i s’ha preguntat si elements com “escopinades, el llançament d’una tanca o de tres pedres” són prou violents “per aconseguir la separació d’una part del territori”. Per desmuntar la tesi de la violència també ha qüestionat l’actitud que haurien de tenir les persones que suposadament s’haguessin alçat. Per Pina, els participants en un alçament haurien de tenir actituds hostils i prendre la iniciativa en les accions, “no quedar-se ressagats”.

Pel lletrat, els possibles incidents que s’hagin produït en els mesos de procés, no es poden considerar de la violència necessària perquè hi hagi delicte de rebel·lió. En aquest sentit, ha dit que tant l’endemà del referèndum com l’endemà de la declaració suspesa d’independència, la vida quotidiana a Catalunya va seguir amb normalitat. Sobre l’1 d’octubre, ha dit que “la violència va néixer i es va crear als llocs on l’1-O la policia no va saber estar a l’altura”.

Aquesta defensa també ha rebutjat que els acusats induïssin la ciutadania a enfrontar-se amb la policia o a ocupar els punts de votació de l’1 d’octubre. Assegura que no es pot trobar “ni un missatge” de cap dels seus clients en aquest sentit.

Rebutja totes les acusacions

Pina ha fet un repàs exhaustiu dels testimonis, les proves i els arguments aportats al judici per les diverses parts i ha conclòs que, al marge de la rebel·lió, tampoc no veu acreditats ni la sedició que defensa l’Advocacia de l’Estat, ni l’organització criminal a què apunta VOX, ni tampoc la malversació que s’atribueixen als seus clients. En aquest sentit, ha repassat punt per punt els fets concrets que s’atribueixen a Rull, Turull i Sànchez.

En el cas concret de Jordi Sànchez, Pina ha criticat que la fiscalia el situï tant a ell com a Jordi Cuixart i Carme Forcadell entre els caps de la rebel·lió. Considera que no s’han aportat arguments que ho justifiquin i creu que no s’ha pogut demostrar que el govern català i les entitats sobiranistes treballessin conjuntament. “Tinc la sensació que la fiscalia ha volgut escarmentar de manera especialment considerable els líders socials”, ha afirmat.

 

Al final de la seva intervenció, Pina ha dit que ha presentat escrits a la sala demanant que, un cop finalitzat el judici, els seus clients puguin quedar en llibertat provisional. Tot i això, ha deixat a mans de la sala complementar aquesta lliberta amb “les mesures cautelars que consideri oportunes”.