El retorn de Donald Trump als Estats Units i l’ascens de l’extrema dreta a Europa demostren que el món està girant políticament cap a la dreta. Un fenomen que també s’està fent notar a Catalunya, on s’ha detectat que cada vegada hi ha més joves que es decanten per les ideologies de dretes.
Un estudi del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) basat en diverses enquestes indica que els homes d’entre 16 i 24 anys són el segment de població que es considera més de dretes. Segons ha explicat al betevé directe el professor de Ciències Polítiques de la UB, Jordi Muñoz, aquesta tendència s’evidencia “en les opinions que tenen sobre qüestions com els impostos, el feminisme o la immigració”.
Erosió del sistema democràtic
Muñoz considera que fins fa poc s’havia produït un progrés intergeneracional, però es va veure truncat amb la crisi econòmica del 2010 i ara els joves veuen amb pessimisme el seu futur benestar vinculat a temes com l’habitatge o la feina. “Els joves tenen una visió molt negativa de la democràcia perquè perceben que no respon a les seves necessitats o interessos”, ha dit el politòleg.
Divisió ideològica de gènere
Aquest gir ideològic dels joves cap a la dreta és més accentuat entre els nois que entre les noies. Segons les dades del CEO, un 23 % dels homes d’entre 16 i 24 anys es considera de dreta o extrema dreta, mentre que en les dones d’aquest segment d’edat el percentatge baixa al 13 %.
A la pregunta de si cal baixar els impostos, s’hi mostren favorables el 36 % dels nois i un 25 % de les noies. Sobre el sistema polític preferit, un 62 % dels joves escull la democràcia, però un 20 % preferiria una dictadura.

El poder de les xarxes
L’ecosistema informatiu dels joves ha canviat de forma radical amb els anys i ara hi ha un ventall d’opcions molt ampli per informar-se. A les xarxes socials, per exemple, predominen els perfils d’ideologies de dretes que tenen molta influència entre els joves.
El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, Roger Soler, confia en la capacitat crítica del jovent tot i que cal estar alerta perquè “la difusió de certs missatges per xarxes no és neutral i pot haver-hi projectes polítics al darrere”, ha apuntat.