Una de les persones que van viure en primera persona l’esfondrament del Carmel causat per les obres de prolongació de la Línia 5 de metro, ara fa tot just 20 anys, va ser l’aleshores secretari general de Ports i Transports de la Generalitat, Jordi Julià, que va ser destituït del càrrec dies després. L’enginyer de camins ha explicat al betevé directe com van ser aquells dies frenètics, que van derivar en una crisi molt greu dins l’àmbit de l’obra pública a Catalunya.
Julià considera que el fet d’haver “d’evacuar més de 1.000 persones de casa seva va ser un drama important però per sort no hi va haver danys personals”. Pel que fa a les causes de l’esvoranc, ha afirmat que, vist amb perspectiva, “van ser petits errors de coordinació durant l’obra”, però creu que ningú va cometre cap “imprudència o delicte” i que la detecció a temps del problema va evitar danys majors.
Crisi política
L’esvoranc del Carmel va provocar un terratrèmol polític i el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, es va veure obligat a destituir dies després Jordi Julià i el president de GISA, Ramon Serra. “La meva destitució va ser per motius polítics i no tècnics”, ha afirmat Julià, alhora que ha defensat la resposta a la crisi del govern català, que va mobilitzar tres conselleries per atendre els afectats. També creu que a partir d’aquell desastre les obres van començar a ser “una mica més segures”.
La tuneladora, el mètode més segur
Dos enginyers de camins, canals i ports també han analitzat al betevé directe les repercussions posteriors que ha tingut l’incident del Carmel a l’hora de planificar i executar la construcció de túnels al nostre país. Segons Sara Bech, enginyera especialista en túnels, la tecnologia de l’excavació i els mètodes de control i seguiment de l’obra han evolucionat molt. “Ara amb el sensors es pot detectar qualsevol moviment en temps real i si hi ha qualsevol desequilibri es pot actuar amb celeritat”, ha detallat Bech.
Eduardo Alonso, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, ha afegit que des de llavors en l’àmbit urbà s’ha substituït el mètode d’excavació austríac (més adient per perforar en camp obert) per la tuneladora, un “mètode molt més segur que fa que sigui virtualment impossible que es torni a produir un esfondrament com el del Carmel”, ha afegit. Tot i que ho ha matisat posteriorment dient que “la seguretat absoluta no existeix”.
