Les defenses del president d’Òmniu Cultural, Jordi Cuixart, i de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa han presentat, per a cadascun d’ells, un recurs de nul·licitat al Tribunal Suprem en què demanen que declari nul·la la sentència del procés. Un veredicte que ha condemnat Cuixart a nou anys de presó per sedició i Dolors Bassa, a 12 anys per sedició i malversació de fons públics.
Pel que fa l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, diuen al tribunal que la sentència sobre l’1-O és fruit d’un tribunal “parcial i polititzat”, amb un biaix ideològic que “xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament”. També denuncien la vulneració flagrant de diversos drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres.
En canvi, el lletrat de Dolors Bassa al·lega, com a argument principal, que el tribunal li va atribuir erròniament la titularitat del Departament d’Educació de Clara Ponsatí, quan Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Família. Per això, deixa clar en l’escrit que Bassa no era la responsable dels punts de votació de l’1-O, la majoria dels quals eren escoles. La seva defensa reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició o com a mínim una rebaixa de la pena.
Amb aquests recursos, les dues defenses volen esgotar tots les vies judicials com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
