GUILLEM GRÀCIA, lloro de la quina de l'Espai Jove la Fontana "La base és com un bingo, més o menys. Cadascú amb la seva papereta té tots els números i nosaltres anem cantant. Amb cada número diem una rima, una broma, un joc de paraules, alguna cosa que la gent recorda. La gent té uns llegums, que normalment són cigrons, i ha d'anar ratllant, ha d'anar posant a sobre."
És una tradició estesa al Vallès, el Baix Llobregat o l’Empordà, però que cada cop pren més força també a Barcelona. Per pair els àpats nadalencs, molts s’acosten a casals populars que organitzen aquesta rifa popular. “Cadascú té la seva papareta amb tots els números i nosaltres anem cantant. Amb cada número diem una rima, una broma, un joc de paraules, alguna cosa que la gent recorda“, explica Guillem Gràcia, el “lloro” que ha cantat els números aquest Sant Esteve a l’Espai Jove la Fontana.
Coneguda també com a quinto, loteria vella o rifla, la quina és per a molts una manera de passar una tarda de les festes jugant amb la família o els amics per aconseguir un premi. “Normalment fem paneres, alguna beguda. El que podem recaptar amb el que val el cartró, intentem que sempre tingui preus reduïts”, assegura Mariona Mallà, membre de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia. Enguany, però, a l’Espai Jove la Fontana el premi és de 120 € per a una quina que està previst que duri més de cinc hores.