Era l'espai d'oci dels obrers de la fàbrica Philips. Ara ja no hi ha activitat industrial però als Jardins dels Drets Humans encara queden moltes empremtes del passat. ANTONIO GUILLÉN, Unió d'Entitats de la Marina Zona Franca "Són arbres molt, molt antics. Això es va començar a muntar als anys 60 i són arbres procedents de diferents parts del món." Aquí hi ha espècies dels cinc continents, algunes de les quals úniques a la ciutat. Aquest ombú australià n'és un exemple. Tots aquests arbres i plantes exòtiques són aquí gràcies a la dona del president de la fàbrica Philips, la senyora Van Der Harst, que va convertir aquest espai en un gran jardí de 12.000 metres quadrats. ANTONIO GUILLÉN, Unió d'Entitats de la Marina Zona Franca "Hi ha espècies de tots els continents perquè la senyora aquesta viatjava molt i cada vegada que venia d'un viatge portava una espècie nova. Tenia molta cura d'aquest espai i l'anava fent al seu gust. Per això va acabar sent això, una cosa molt diversificada" Aquests cartells són un altre al·licient per passejar pel parc. N'hi ha una trentena i s'hi poden llegir un per un els articles de la Declaració dels Drets Humans. D'aquí ve el nom dels jardins. Tot i que encara hi ha un altre motiu. ANTONIO GUILLÉN, Unió d'Entitats de la Marina Zona Franca "Es va decidir el nom dels jardins perquè el barri de la Marina era un barri de treballadors i un barri que va tenir una significació per la lluita dels drets dels treballadors." Als edificis que envolten el parc encara hi ha treballadors, però ja no es dediquen a fabricar bombetes. Ara s'han convertit en equipaments públics.

Una ruta pels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans justifica el nom de l’espai que va estar tancat des de finals dels 90 fins a 2007. Però això no va afectar l’estat de les espècies, que es conserven com si no hagués passat el temps.