Isabel Costa Renart és filla de la França Xica, la zona del Poble-sec més propera a l’Eixample. Aquí hi va néixer i hi va passar la infantesa i la joventut. Al Poble-sec va formar també la seva família i hi ha desenvolupat bona part de la seva vida professional com a mestra. Durant dues dècades va treballar a l’actual Escola Poble-sec. I va ser-ne la directora nou anys, fins que es va jubilar el 2021. Actualment és membre de la junta de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec.
Costa Renart, poblesequina de soca-rel, ha explicat a betevé quin és el secret del que diu: “És el millor barri de Barcelona per viure-hi”. Segons aquesta veïna il·lustre, el Poble-sec s’ha convertit en un barri amb massa turistes que van i venen, sorollós i que necessitaria una mica més de neteja. Tot i això, diu, el veïnat fa que continuï sent un lloc especial i acollidor.
La multiculturalitat com a riquesa
Aquesta capacitat d’acollida ha estat essencial, segons Isabel Costa, per a la transformació que ha viscut el barri durant les darreres dècades. El veïnat de sempre, diu, s’ha hagut d’adaptar a l’arribada de veïns vinguts d’arreu del món que s’han anat establint al Poble-sec i que l’han convertit en un barri multicultural. Una riquesa, diu, que s’ha aprofitat sobretot des de les escoles, on fa anys s’aposta per la interculturalitat per crear comunitat.
La cultura com a eix de la vida comunitària
Actualment, Costa Renart participa activament en la vida associativa del Poble-sec, en especial en aquells projectes vinculats a la cultura i l’educació. Ho fa des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec de la qual n’és la secretària. El Gresol Cultural, explica, és un dels projectes que més l’engresquen.
Es tracta d’un programa que impulsa la coordinadora i que inicialment va estar vinculat al Pla de barris. Funciona des de fa cinc cursos i la idea és enxarxar els centres educatius del Poble-sec i de la Font de la Guatlla amb equipaments culturals de Montjuïc i amb el teixit associatiu. Es vehicula a través d’activitats que permeten als participants tenir una via d’accés a la cultura i a la vida comunitària a Montjuïc.
La muntanya orgànica del barri
I és que Montjuïc, diu Costa, és l’espai natural que dona vida i aire a un dels barris amb més densitat de població de la ciutat. Una muntanya que tradicionalment ha tingut una funció lúdica per al veïnat de l’entorn. Com a espai per caminar i passejar i també per fer-hi berenars i dinars populars aprofitant la gran quantitat de fonts naturals que fins fa uns anys hi havia.
El futur incert d’un barri ple de passavolants
Aquesta veïna il·lustre del Poble-sec recorda amb nostàlgia el comerç tradicional del barri que ambientava els carrers. Agraeix, però, que “malgrat la gentrificació i l’auge desmesurat del turisme” encara se’n conservin part de les botigues de tota la vida.
Costa lamenta la gran quantitat de desnonaments que s’estan produint els darrers anys al barri com a conseqüència de la crisi de l’habitatge. Aquest, afirma, és un dels temes que més preocupa al veïnat. També la manca d’equipaments esportius juvenils i per a la gent gran. Una reclamació veïnal sostinguda en el temps que tenen l’esperança que aviat es resolgui. Des de la Coordinadora d’Entitats, diu, vetllaran perquè els compromisos municipals en aquest sentit es compleixin.
