(ACN) Irídia i Òmnium Cultural han presentat una denúncia davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona per crims de lesa humanitat mitjançant tortures a les germanes Eva i Blanca Serra. Els fets haurien passat a la Prefectura Superior de Policia de la via Laietana i a la Direcció General de Seguretat (DGS) de Madrid entre 1977 i 1982. Blanca Serra, l’única de les dues víctimes que encara segueix viva, ha apuntat que la doble condició de “catalanistes i dones” van convertir-les en la “diana perfecta”. Aquest és el primer cas de crims del franquisme i la transició que les entitats porten davant la fiscalia especialitzada i el tercer que denuncien per la “impunitat i desmemòria arrossegats per l’estat des del franquisme”.
Sònia Olivella Saludes, advocada penalista i coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, ha lamentat la “impunitat” imposada per la negativa dels tribunals d’aplicar el marc jurídic existent i ha explicat que amb la denúncia de Blanca Serra d’aquest dimecres es fa un pas molt important en la lluita “contra la impunitat del franquisme i la transició”. També ha afirmat que cal que ella mateixa incoï una investigació i faci diligències preprocessals com ara recavar testimonis, prendre declaració, oficiar els organismes perquè aportin tots els arxius i també demanar a la direcció de la Policia Nacional que faciliti tota la informació per identificar els agents que van participar en aquestes tortures”.
Ha detallat que els fets denunciats estan relacionats amb quatre detencions que van patir la víctima i la seva germana entre 1977 i 1982 (les tres últimes amb la Constitució vigent).
“La tortura és quan penses que pots morir”
En la seva intervenció, Blanca Serra ha posat en relleu el significat de la denúncia, presentada en nom propi, però també per la memòria de la seva germana Eva i de totes les persones que van ser torturades a via Laietana. “Aquest és un acte de justícia per les víctimes, un gest necessari per posar fi a la impunitat”, ha manifestat.
Ha destacat que el seu cas és posterior a la mort de Franco i que s’emmarca en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. Ha dit que, fins i tot, en el darrer arrest, que va ser per “ultratge a la unitat de la nació espanyola per exhibir una pancarta independentista”, va haver d’ingressar un mes a la presó de la Trinitat, on la van mantenir incomunicada “perquè no contagiés la resta de recluses”.
A més, ha subratllat que la repressió patida va tenir un component específic per raó de gènere: “Quan el poder se situa més enllà dels marges de la llei la condició de la catalanitat i els cossos de les dones es converteixen en una diana perfecte per a la demostració de la força i la violència de l’estat”.
Crida a la transformació de la via Laietana
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat la importància de la memòria com a eina de construcció democràtica i ha reivindicat el paper de la societat civil en el procés perquè la via Laietana, 43, sigui finalment un espai de memòria: “Ja n’hi ha prou de declaracions institucionals i promeses buides. Volem que la prefectura de la via Laietana sigui, d’una vegada per totes, un espai de memòria, i que hi hagi un reconeixement sincer, real i reparador a les víctimes. Només així podrem parlar de normalitat democràtica”, ha assenyalat.
Antich també ha anunciat que el proper 24 de novembre tindrà lloc una concentració ciutadana davant de la prefectura per reivindicar aquesta transformació, organitzada per diferents entitats.
