L’associació Irídia, que vetlla pels drets humans, porta per primera vegada una denúncia al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per un cas de violència institucional a Barcelona. Després d’esgotar tot el recorregut judicial, duu el cas a Europa amb un doble objectiu. En primer lloc, “aconseguir justícia i reparació per a la víctima”, però alhora “contribuir a la jurisprudència del tribunal europeu quan el perpetrador de la tortura és un agent de seguretat privada“, especifica l’advocat d’Irídia Ton Mansilla.
Un menor agredit per vigilants del metro
Els fets de la denúncia per violència institucional que Irídia trasllada al TEDH van passar a la sortida d’una parada del metro de Barcelona el 26 de novembre del 2022. Segons l’associació, dins de l’estació es va generar una discussió entre un menor de 16 anys i un vigilant de seguretat. El jove i la seva parella van marxar de l’estació, tal com mostren les càmeres de seguretat. El vigilant i el company de torn els van seguir a l’exterior, on van colpejar el menor amb la defensa, el van tirar a terra i el van immobilitzar amb el braç al coll, tot i les queixes del noi perquè s’ofegava.
L’agressió va ser gravada, tant per les càmeres de l’estació de metro com, un cop al carrer, per la parella del denunciant. Tot i això, els dos vigilants van quedar absolts i totes les opcions jurídiques que tenia el denunciant a Espanya s’han esgotat. Per això, l’entitat recorre a Europa, on ja hi ha casos sentenciats de violència institucional per part de seguretat privada, si bé cap provinent de l’estat espanyol.
Balanç de la violència institucional
Aquest és un dels casos de violència judicial que ha presentat Irídia en el balanç anual que enguany ha dedicat a la violència institucional. El diagnòstic de l’associació és clar: “El sistema judicial falla quan ha d’investigar denúncies per maltractaments i tortures i quan ha d’investigar greus vulneracions de drets humans comeses per l’estat”, apunta la coordinadora de litigis d’Irídia, Sònia Olivella. Remarca que el problema s’estén a tots els estaments jurídics: policials, fiscal, tribunals i fins i tot forense.
Durant el 2024, el Servei d’Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDIVI) va atendre 201 persones, 49 de les quals per casos de violència institucional. La majoria, 28, van ser d’actuacions policials o de personal de seguretat privada a l’espai públic. De la resta, set van passar durant una mobilització, cinc a l’interior de presons, quatre mentre la víctima es trobava sota custòdia policial, dos en domicilis privats, un al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i dos en altres contextos no especificats.
Impunitat i revictimització
La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, assegura que els casos que els arriben són greus i que la inacció policial i judicial són encara pitjor. “És extremadament greu que davant d’aquests casos de mort, lesions, atacs d’aquesta magnitud, no s’activin mecanismes d’investigació i enjudiciament“, alerta. I les conseqüències per a les víctimes, com apunta la psicòloga d’Irídia Cira Martínez, són devastadores: “La impunitat genera revictimització, cronifica els impactes de la violència, genera sensació de solitud, de desprotecció, por i silenci“, sentencia.
Les recomanacions d’Irídia per abordar la violència institucional són diverses. Una de les més urgents és la formació de tot el personal que participa en qualsevol de les fases d’un d’aquests casos. A banda, demanen que es creïn mecanismes de control independents així com una fiscalia especialitzada en violència institucional.
