Han estat unes setmanes complicades per al servei de Rodalies i les promeses d’assolir la normalitat a la xarxa ferroviària continuen esvaint-se. Segons experts i entitats, aquesta situació “d’emergència” no té una solució fàcil, ja que és conseqüència de la manca de finançament de les últimes dècades: “S’han de prendre mesures immediates per recuperar les inversions promeses dels darrers 15 anys”, va assegurar Joan Carles Salmerón, director del Centre d’Estudis del Transport, al Plaça oberta d’aquest divendres.
Carles Mas, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, lamenta, a més, que les infraestructures i els quilòmetres de la xarxa són els mateixos de fa 30 anys, tot i que aleshores “es van doblar els passatgers”. Amb tot, reclamen que se n’incrementi el finançament, ja que amb les promeses del nou Pla de Rodalies, que arriben tard, “no n’hi ha prou”.
Les gestions, des d’aquí
Després de setmanes d’incidències, errors de programa i retards, els usuaris han tingut poques opcions de mobilitat. Salmerón defineix la xarxa de carreteres i vies del tren com un sistema únic de mobilitat i, per això, “quan falla Rodalies, falla el sistema”. Confia que si la xarxa es gestionés des de Catalunya “la proximitat permetria gestionar-ho millor”, però que, igualment, “sense inversions, hi hauria els mateixos problemes”.
Sense trens “s’arriba tard a la vida”
“No s’arriba tard al tren, sinó a la vida”, segons l’Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies, perquè, per molts, aquesta vida va lligada a la mobilitat. “És un calvari, una condemna per al país”, i per això va cridar famílies i empresaris a sortir al carrer per demanar que es garanteixi aquest dret a la mobilitat: “No pot ser que els usuaris s’hi juguin la feina”.
La paciència dels usuaris, doncs, comença a esgotar-se i ara, a banda de reparar les infraestructures, Renfe també haurà de reparar la confiança de tots els viatgers. “Calen hores, paciència i recuperar confiança”, va declarar Francisco Cárdenas, responsable d’UGT de la Renfe a Catalunya. Però costa fer promeses quan no hi ha solució clara ni temps previst per solucionar-ho: “La confiança és fer el que diuen que faran, hi ha manca d’execució”. Tot i així, Salmerón continua demanant que es confiï en la xarxa, perquè, “malgrat les incidències, és un transport molt segur”.
