L’Ajuntament estudia intervenir al Parc de Joan Miró, on hi ha un dels tres assentaments més grans del districte de l’Eixample. Actualment, i segons expliquen els veïns, hi dormen una trentena de persones sense llar. Ho fan al voltant de la Biblioteca Joan Miró, en una zona porxada on troben refugi.
Segons el veïnat, la convivència, fins ara, no és conflictiva però demanen al consistori que hi instal·li lavabos públics per reduir els efectes col·laterals de les pernoctacions. El sensellarisme s’ha cronificat aquest estiu i ha portat al límit la paciència del veïnat. I és que l’assentament de persones, diuen, ajuda a incrementar la sensació de desgavell en tot aquest entorn, castigat des de fa mesos per dues grans obres: l’ampliació de l’L8 i la nova xarxa freàtica.
El sensellarisme, un problema de ciutat
El regidor de l’Eixample, Jordi Valls, ha explicat al veïnat que el sensellarisme és un problema de ciutat i que en el cas del Parc de Joan Miró s’està buscant la millor fórmula per actuar-hi. “No hem de confondre la solidaritat amb la permissivitat”, va dir Valls fa uns dies en la darrera audiència pública del districte.
De fet, aquest estiu l’Ajuntament ha actuat ja en dos punts del l’Eixample on hi havia queixes i malestar veïnal per les pernoctacions i els assentaments de persones. Primer ho va fer a la superilla de l’Eixample, on, aprofitant l’inici de les obres de la xarxa freàtica en aquest punt, va retirar part del mobiliari urbà que usaven els sensellar per refugiar-se. I a mitjans d’agost ho va fer a l’assentament del Parc de l’Estació del Nord. Aquí va desallotjar una quarantena de persones i va retirar 1.400 kg de ferralla.
Migrants en situació irregular
Segons testimonis amb qui ha parlat betevé, el perfil de les persones que han trobat refugi al voltant de la Biblioteca Joan Miró són persones migrants en situació irregular. Algunes es guanyen la vida recollint ferralla o com a manters. Algunes entitats socials del barri els ofereixen cada setmana roba i menjar.
L’espai públic, un espai de tota la ciutadania
L’Ajuntament ha explicat a betevé que els equips municipals hi fan presència habitual i intenten vincular les persones sense llar als recursos disponibles. Hi intervenen de manera periòdica la Guàrdia Urbana i els equips de neteja, a més dels Serveis Socials. Fonts municipals, però, recorden que l’espai públic és un espai compartit i tothom té dret a utilitzar-lo. Però insisteixen que, quan es generen dinàmiques d’odi cap a l’espai i les persones que l’utilitzen, cal valorar la intervenció. També si es detecten dificultats pel que fa a convivència.
