Ja fa quatre anys que el Carlos treballa com a bibliotecari a l’Institut Montserrat Roig (Gràcia), on s’ha convertit en un referent al centre. Ha iniciat els alumnes en el gust per la lectura, els ha acompanyat en els treballs de recerca de batxillerat o els ha ajudat a buscar llibres de consulta. Una feina essencial que no podrà continuar fent perquè ja no el poden pagar més.
Fins ara les famílies es feien càrrec del 70 % del sou —a través de l’AFA— i el 30 % restant l’assumia el centre. Els diners, però, s’han esgotat i el projecte de biblioteca està condemnat a mort el curs vinent.
“La biblioteca tendirà a desaparèixer, és trist que els alumnes ja no podran gaudir més d’aquest espai”, explica la directora del centre, Montserrat Travieso, que detalla que ara és una mena de refugi al qual els alumnes recorren a l’hora del pati per descansar, llegir i relaxar-se. Però també per fer deures i treballar al llarg de les 16 hores setmanals que la biblioteca funciona.
Millors resultats amb bibliotecari
De fet, preocupen les conseqüències que pot tenir l’extinció d’aquest espai. Hi ha diversos estudis que constaten que els centres amb un bibliotecari milloren un 30 % el rendiment acadèmic. Un fet que confirma el protagonista d’aquest relat, el Carlos Ortiz, que treballa simultàniament en tres centres públics de Barcelona, tots pagats per les famílies i els centres.
“Als centres amb bibliotecari milloren els resultats, la salut mental i l’autoestima de l’alumnat.”
Les famílies del Montserrat Roig lamenten la situació, però denuncien també que siguin les famílies les que hagin de mantenir viva la biblioteca. La Neus Royo Bonnin, membre de l’AFA, explica que hauria de ser l’Administració qui se’n fes càrrec amb un professional públic. “No es pot demanar que un espai tan referent funcioni com un voluntariat de pares o de professors”, relata.
Els bibliotecaris escolars, una espècie en extinció
El cas evidencia una problemàtica més profunda, la indefinició del bibliotecari escolar a Catalunya. Des del Consorci d’Educació expliquen que actualment la figura de bibliotecari no existeix als centres públics com a dotació de personal docent ni administratiu. La majoria fa el que pot, amb docents o famílies que hi dediquen algunes hores o amb persones contractades directament.
50 biblioteques depenen de les famílies
Segons l’aFFaC, l’entitat que agrupa les AFA catalanes, a Barcelona hi ha almenys una cinquantena d’escoles i instituts públics que depenen de les famílies per mantenir viva la biblioteca. La seva directora, Lidón Gasull, ha detallat al betevé directe que hi ha almenys una desena d’escoles i instituts barcelonins en què l’AFA paga el bibliotecari, mentre que en una vintena més són les famílies les que compren els llibres i, a més a més, financen l’adequació de l’espai, pagant-ne obres o el manteniment.
