“Vam detectar les necessitats dels alumnes de provar, d’aprendre conceptes i coses del món exterior”, explica Ferran Roig, un dels tutors de quart d’ESO de l’Institut Angeleta Ferrer. I aquesta és la filosofia dels projectes educatius amb què treballa el centre: “Fer i deixar fer“.
Els alumnes que enguany estan al final de la secundària obligatòria en aquest centre han triat com a tema pel projecte la dana de València. Més concretament, han proposat ajudar els alumnes de l’Institut de Sedaví, una de les poblacions de l’Horta Sud afectada per la torrentada.
D’una idea a un projecte multidisciplinari
La idea inicial, pensada pels alumnes el mes de gener, s’ha acabat transformant en un projecte global que ha anat més enllà i que ha requerit de treballar diverses disciplines, agrupades en comissions de treball:
- Construcció: encarregada de refer els béns que va destruir la riuada.
- Campanyes, spònsors i materials: encarregada d’aconseguir finançament per materialitzar les propostes i un viatge del grup a Sedaví.
- Art i preparació del viatge: encarregada de crear propostes artístiques i planificar el viatge del grup a l’Horta Sud.
- Activitats esportives i festes: encarregada de crear propostes i activitats per fer amb els alumnes de Sedaví.
- Xarxes socials i periodisme: encarregada de difondre totes les activitats dutes a terme.
- Documental: encarregada d’elaborar un treball audiovisual que reculli tota l’experiència.
L’altre tutor de quart d’ESO del centre, en Joel Jori, afirma que, treballant d’aquesta manera, els alumnes han après moltes maneres de fer, moltes eines i molts recursos per dur endavant el projecte. La premissa de treball ha estat la de gestionar un cas real per resoldre un problema viu i que canvia.
Assaig i error
És així com els alumnes de l’Institut Angeleta Ferrer han aconseguit dissenyar un hivernacle que duran a l’Institut de Sedaví. De fet, el projecte acabarà d’arrodonir-se amb el viatge que els alumnes de l’Angeleta Ferrer faran a mitjans de maig a la població.
En aquest sentit, la Daniela Notivoli, alumna de quart d’ESO, explica que els alumnes valencians els havien explicat que, amb els aiguats, van perdre l’hivernacle on hi tenien el seu hort.
A demanda dels companys de Sedaví, des de Barcelona han fet allò que necessitaven, un hivernacle no gaire alt. “Així que hem creat aquest format desmuntable, fàcil de transportar, però que, un cop muntat, sigui rígid i sòlid”, explica la Daniela.
Els materials amb què han treballat l’hivernacle s’han finançat, entre d’altres, amb les activitats lúdiques i culturals que han organitzat les altres comissions. Han sortit de la venda de roses per Sant Jordi —d’aquí han destinat el 75 % dels guanys als companys de Sedaví, i només el 25 % pel viatge de final de curs—, i també de donacions que han aconseguit d’empreses —com Norma Còmics— o de particulars.
Més enllà de la solidaritat
La dana de València també ha servit perquè alumnes agrupats en altres comissions de treball, abordessin altres qüestions relacionades amb el fenomen, com la desinformació.
El Joan Gabaldón relata que han analitzat molta de la informació publicada i han descobert que “davant dels mateixos problemes i dels mateixos fets, hi ha mitjans o col·lectius que han explicat coses diferents“.
Una observació que, conclou Gabaldón, els ha permès veure com al marge “d’aquells que han explicat mentides, també hi ha qui no ha mentit, però ha intentat deixar anar alguna idea diferent“.
Les lliçons apreses
Tota experiència i tot treball deixa empremta, deixa un aprenentatge. D’això tracten els projectes educatius amb què treballa l’Angeleta Ferrer. Quan preguntem als alumnes que hi han participat què han après i què els ha quedat, són contundents: “M’he quedat amb com de fàcil és oblidar-te dels problemes quan no et passen a tu directament“, confessa la Natàlia Notivoli. En Joan Gabaldón admet: “Hem sortit de la bombolla de l’institut i hem vist que hi ha món a fora on hi passen coses”.
Però els tutors de quart d’ESO també confessen haver après coses dels seus alumnes. “He après d’ells que no puc anar amb una idea preconcebuda a classe”, diu en Ferran Roig. I afegeix: “Quan a una persona li dones llibertat i confiança per crear, no té límits“.
En Joel Jori destaca que els alumnes “tenen moments de brillantor en allò que saben fer” i quan ho fan, “t’ho mires des de fora i t’adones que si tu [com a tutor] marxes, el projecte segueix sol”.
