En poques hores les platges catalanes han registrat quatre ofegaments —tres de mortals—, un aquest matí a la platja de Sant Miquel, a Barcelona. Aquest inici tràgic de la temporada ha fet sonar les alarmes i qüestionar el model de socorrisme actual, que es manté intacte des de fa 25 anys.
Ramsés Martí i Biosca, expert en gestió aquàtica, ha explicat a betevé que avui dia no hi ha cap normativa que estableixi el nombre de socorristes que han de vigilar una làmina d’aigua, de quant ha de ser aquesta làmina d’aigua, quins mitjans s’hi han de posar o des d’on han de vigilar els socorristes.
Un model tensionat que necessita noves mesures
L’expert en gestió aquàtica es pregunta quant de temps més es mantindrà aquest model tensionat, incompatible amb una vigilància preventiva real i eficaç de les zones de bany, que cada estiu acumula advertiments, rescats i víctimes.
“No es poden vigilar 80.000 m² d’aigua amb un sol socorrista”, lamenta. El debat, explica, ja no és només quants socorristes hi ha en una platja, sinó quina capacitat real de vigilància efectiva té cada professional. Per això, demana una taula de treball per actualitzar les mesures.
Les platges estan plenes en hores sense vigilància
“La gestió de la seguretat aquàtica del país ha variat molt poquet en 25 anys, però la resta sí”, afirma l’expert. Es refereix als efectes del canvi climàtic, l’ús social de l’aigua i el creixement constant de l’economia blava. Un dels problemes principals per la manca d’actualització és que les platges s’omplen molt abans que arribin els socorristes, i els banyistes s’hi queden fins molt després que acabin el servei de vigilància.
