La salut no està distribuïda de forma homogènia a la ciutat. L'informe de salut pública de Barcelona de 2014 dibuixa en vermell 18 dels 73 barris de la ciutat. Són barris principalment dels districtes de Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Andreu. Barris amb pitjor salut coincideixen amb els que tenen indicadors socioeconòmics més desfavorables, per exemple, a les zones on la renda familiar disponible és més baixa és també on la salut està més tocada. GEMMA TARAFA, comissionada de Salut "Aquesta foto ens ha d'ajudar molt per poder fer aquestes intervencions: programa de salut als barris i plans integrals que s'estan començant a treballar." Un clar indicador de salut és l'esperança de vida que a la ciutat augmenta però varia en més d'una dècada depenent del barri. Pel que fa als embarassos d'adolescents han disminuït tot i que també es distribueixen de forma desigual a la ciutat, cosa que mostra un patró lligat a la pobresa dels barris.

L’informe de salut pública de Barcelona 2014 ha posat sobre la taula la necessitat d’actuar sobre 18 de 73 barris de la ciutat, on es registren els indicadors de salut més desfavorables. Estan localitzats sobretot als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris i la xifra coincideix amb unes baixes condicions socioeconòmiques.

Els 18 barris de la ciutat on hi ha més atur i una renda familiar més baixa coincideixen, majoritàriament, amb les zones on hi ha una esperança de vida més baixa o una taxa d’embarassos adolescents més alta. Per primera vegada, l’Agència de Salut Pública ha utilitzat l’instrument de l’OMS, Urban Heart -que relaciona indicadors econòmics i de salut- per analitzar com viu la població barcelonina i els resultats pintats sobre mapa parlen per si sols.

Els barris més sensibles estan localitzats a Nou Barris (Can Peguera, Ciutat Meridiana, Roquetes, Torre Baró, la Trinitat Nova, el Turó  de la Peira, Vallbona i Verdum), Ciutat Vella (la Barceloneta, el Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) i Sant Andreu (el Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella). També tenen situacions delicades el Besòs i el Maresme, a Sant Martí; el Carmel, a Horta-Guinardó, i la Marina del Prat Vermell, a Sants-Montjuïc.

A partir d’aquest estudi el govern municipal s’ha compromès a prioritzar el desenvolupament de polítiques i plans integrals en aquestes zones i a fer un estudi per detectar les poblacions més vulnerables. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha explicat que “aquesta foto ens ha d’ajudar molt per poder fer aquestes intervencions: programa de salut als barris i plans integrals“.

Vida més llarga per als barcelonins

Pel que fa als indicadors globals, són tots positius: ha augmentat l’esperança de vida a la ciutat respecte a 2012 (de 79,9 a 80,7 anys en els homes i de 85,7 a 86,6 anys en les dones); cauen un 9 % els casos de tuberculosi a la ciutat (300 de registrats el 2014); baixa la incidència del VIH, tot i que el 2014 s’han detectat 332 casos nous i disminueixen els embarassos i els avortaments en dones adolescents, de 15 a 19 anys.

Tot i així, s’ha detectat una dada negativa: des de 2007 ha augmentat la sífilis, la gonocòccia i del limfogranuloma veneri, sobretot en homes joves amb relacions homosexuals.

La qualitat de l’aire, suspesa

Les dades de l’informe també revelen que es manté la contaminació de l’aire, sobretot la que produeixen els vehicles privats. Segons el govern calen mesures d’intervenció urbanística que contemplin la millora del transport públic i l’augment de carrers de vianants, a més de la reducció del trànsit rodat.