Hi ha personal d’infermeria a les presons, a les escoles, a les guerres, a l’emprenedoria, a la docència, a la recerca i, fins i tot, a la direcció. Però sovint, l’imaginari col·lectiu relega aquesta figura omnipresent del sistema sanitari a l’àmbit hospitalari o ambulatori. En el Dia Internacional de la Infermeria, professionals de l’ofici han reivindicat al betevé directe tot el que hi ha darrere de “la ciència d’acompanyar i cuidar”, com ha definit Borja Manzanares, president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.
El pòdcast Khurasana
Les infermeres Raquel Borrell i Amaranta Fuenmayor ja fa temps que amplien la visió de la professió amb el pòdcast Khurasana, que ja suma tres temporades a betevé, en què recullen testimonis de professionals i pacients. “Jo soc infermera també a la vida”, comenta Fuenmayor, que creu que el fet que les cures hagin estat històricament tan feminitzades podria haver contribuït a invisibilitzar la contribució de les infermeres en la salut. Actualment, el 86,4 % del personal d’infermeria col·legiat a Barcelona són dones.
Dèficit d’infermers a Espanya
Segons els darrers informes del Ministeri de Sanitat, a Espanya falten 100.000 infermers, un dèficit que es va agreujar amb la pandèmia però que ja s’arrossegava des de feia anys. De fet, es calcula que caldran més de dues dècades per igualar la ràtio europea de 9,9 professionals per cada 1.000 habitants. Sobretot tenint en compte que el 56 % dels infermers catalans es planteja deixar la professió. La sobrecàrrega laboral n’és un factor determinant en nou de cada 10 casos.
El problema no rau en la formació sinó en les dificultat per retenir el talent. Hi ha qui abandona l’ofici per dedicar-se a una altra cosa però també qui decideix marxar a exercir en altres països. “Si milloressin les condicions laborals hi hauria més infermeres disposades a treballar”, opina Borrell. “Hi ha una qüestió de reconeixement, una qüestió salarial, i la mateixa professió, que té molta responsabilitat i molta càrrega”, afegeix Manzanares, que recorda la necessitat de tenir cura del personal d’infermeria, sovint sotmès a llargs torns, guàrdies i nocturnitat. A això, s’hi suma el desgast psicològic que comporta el dia a dia, segons Fuenmayor: “Acompanyes persones en situacions de malaltia i jo sento que soc una esponja de moltes emocions i sentiments”.
