Al grup promotor de la ILP de l’habitatge i la Llei 24/2015 no li ha agradat l’acord a què han arribat els jutges de l’Audiència de Barcelona sobre el nou decret de la Generalitat. Josep Babot, advocat del grup, assegura que estan “força decebuts” i creuen que “pot tenir efectes negatius per a les famílies”. Després d’una reunió divendres passat, l’Audiència ha fixat que negar un lloguer social no pot aturar un desnonament.

Aquest grup fa una crida a tots els jutges de primera instància de Catalunya perquè no se sentin apel·lats per aquesta decisió i apliquin el decret amb garanties. Segons Babot, han d’entendre que “la llei s’ha de defensar perquè protegeix els drets humans de les persones afectades”. “Cal pensar que en un costat de la balança hi ha grans tenidors i, en l’altre, famílies sense alternativa d’habitatge“, afegeix.

Babot recalca, però, que la posició de l’Audiència “en cap cas anul·la el contingut del decret”. Insisteix que les administracions —Generalitat i ajuntaments— tenen la responsabilitat de sancionar la propietat si no ofereix un lloguer social a les famílies abans de denunciar-les per desnonar-les, tal com marca la norma.

L’Ajuntament insisteix en la vàlua de les sancions

Des de l’Ajuntament, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, s’ha pronunciat en la mateixa línia. Assegura que, tot i que el llançament pugui continuar, les multes tard o d’hora arribaran. “‘De facto’, aquesta capacitat d’imposar sancions el que fa és que els desnonaments s’aturin i que els grans propietaris compleixin la legalitat“, afirma. Les multes per incomplir-ho, de fet, podrien enfilar-se als 90.000 euros.