El confinament i les restriccions decretades durant la primera onada del coronavirus han impactat psicològicament de forma notable en la població. Ho asseguren els professionals de la psicologia, que han vist com es disparaven a les consultes símptomes com l’ansietat, la depressió o l’apatia, entre d’altres. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha creat recentment el concepte “fatiga pandèmica” per definir l’esgotament mental com a conseqüència dels esforços i sacrificis fets per aturar els contagis de la covid-19. Aquest organisme assegura que actualment la pateix el 60 % de la població europea.
Parlar d’emocions en els àmbits individual, col·lectiu i mediàtic
Alba Alfageme, psicòloga especialista en intervenció en crisi, assegura que s’ha d’entendre que “tenim un desgast psicològic important” i “per això no hem de ser gaire exigents amb nosaltres mateixes“. Alfageme recomana de cara a la segona onada de coronavirus recuperar les estratègies que “ens van ajudar en la primera” i seguir unes “rutines per controlar la nostra vida en un context de descontrol general”.
D’altra banda, aquesta psicòloga aconsella verbalitzar i compartir amb les persones del nostre entorn el nostre estat emocional i “demanar ajuda a professionals o coneguts quan ho necessitem”. D’aquesta manera, apunta Alfageme, podrem “descarregar i fer un lloc als estímuls positius i poder sostenir la situació actual”.
Demanar als polítics empatia, brevetat i claredat
Ingeborg Porcar, directora tècnica de la Unitat de Crisi de la Facultat de Psicologia de la UAB, assegura que per demanar la col·laboració de la ciutadania en situacions difícils és important que es donin la imatge i la certesa que la classe política “es posa en el seu lloc”. Segons Porcar això contribuirà al seu benestar emocional. I afegeix que si no és fa “genera angoixa i a més, la ciutadania no ens seguirà“. Alba Alfageme creu que els missatges que els dirigents han d’adreçar a la població han de ser “clars i breus” i no “s’han de modificar cada dos per tres”. A banda, assegura que “no s’han de cenyir només a les limitacions sinó que han d’oferir contrapartides i alternatives”.
El distanciament és físic i no social
Alfageme afirma que el distanciament “és físic i no social” i en aquest sentit cal mantenir el contacte virtual amb el nostre entorn, “especialment la gent gran a qui volem protegir”. Aquesta psicòloga apunta que, tot i que costi, s’han de fer servir els canals en línia perquè “no se sentin aïllats”. Ingeborg Porcar és del parer que la gent gran, tal com passa amb les criatures, estan tranquil·les i col·laboren amb els seus responsables si aquests últims estan serens. Pel que fa al col·lectiu de gent jove, Alfageme creu que se’ls hauria d’haver escoltat abans de prendre mesures dràstiques que en limiten la socialització. Afegeix que les restriccions no fan més que “allunyar-nos i crear rebuig cap a les normes imposades”.
Els experts de l’àmbit de la psicologia asseguren que la pandèmia s’ha abordat íntegrament des d’una vessant biomèdica deixant de banda disciplines més socials. Creuen que pot ser una bona oportunitat per educar en la gestió emocional.
